EL VENDRELL - NOMÉS TURISME DE SOL I PLATJA ?

Acabem de conèixer, les dades d’ocupació turística dels mesos de juliol i agost als Barris Marítims del Vendrell. La temporada la podríem resumir com la de la “PLENA OCUPACIÓ” ja que tant la majoria d’hotels com d’apartaments han penjat el cartell de “no queden habitacions”.

Queda clar, que les turbulències polítiques de països mediterranis amb els que competim en “sol i platja”, ha provocat un augment significatiu de l’ocupació, i ja no només al nostre municipi, si no a nivell català a on s’han batut records de visitants.

Amb aquestes xifres d’ocupació turística i amb una població que es triplica (diuen que hi han hagut puntes de 140.000 persones, per una població censada que no arriba a 38.000 habitants), demostra que estem pràcticament arribant a l’esgotament del model de sol i platja d’estiu.

Tots sabem que el turisme és el principal motor de la nostra economia local (el sector serveis representa el 85% del PIB municipal), però cada any es demostra, cada vegada més, que el model presenta xifres sobredimensionades i que hores d’ara no tenim cap altre alternativa d’un altre sector econòmic que pugui agafar el relleu, com en d’altres temps ho va fer la construcció.

Es parla molt de desestacionalitzar aquest turisme, obrint-se a nous tipus de visitants i potenciar altres dates fora de les principals dates estiuenques (com per exemple el turisme sènior, esportiu o cultural). Els fets però, contradiuen aquesta premissa, per una part, la major part dels hotels tanquen en temporada baixa, d’una altre, no es potencia degudament el turisme rural (només hi ha inscrita oficialment 1 casa rural al Vendrell), ni tampoc s’han habilitat nous camins o rutes pel cicloturisme. Sobre l’anomenat turisme cultural, aquest no acaba d’arrencar per molts esforços que es fan, que durant els mesos de juliol i agost, només 300 persones facin rutes culturals o no siguem capaços d’arribar a 1.000 visites al Museu Pau Casals amb una col-lecció com la de Ramón Casas, quan el nombre de persones en el nostre municipi s’incrementa en més de 100.000 persones, demostra que els nostres visitants no ho fan especialment pel nostre patrimoni cultural.

Això si, no podem menystenir el sector turístic (que seriem sense ell), però per les actuals xifres sembla que no li queda gaire recorregut, ens queda mantenir-lo, millorar-lo, però poc més.

S’ha de dir, que encara que la temporada estival ha estat un èxit de visitants, les xifres de l’atur al municipi, tot i seguir en una senda baixista en els darrers mesos (a 31 d’agost encara presenta una xifra de 3.188 aturats que representa una taxa d’atur al voltant del 20%), amb total seguretat s’augmentarà de forma significativa en el propers mesos a l’espera la propera nova temporada turística. Per tant, només el turisme és del tot insuficient per poder aconseguir rebaixar notablement aquesta taxa d’aturats.

Veient aquest situació, queda clar que s’han de buscar noves idees i alternatives per tal de generar llocs de treball en nous sectors econòmics, per tal de millorar l’ocupació en el nostre municipi, el veritable problema de la nostra economia local i això es obligació de totes les forces polítiques.

Hi ha hagut un partit que ha tornat a treure al debat polític, un vell projecte com és el Logis Penedès, com aquella recepta màgica que solucionarà el greu problema de l’atur, no només al Vendrell si no a tota la comarca del Baix Penedès. Aquest projecte, que al seu dia va tenir força detractors, no té ara per ara el suficient consens de la gran majoria d’agents polítics i socials per reclamar el seu desenvolupament, a més, tot el projecte esta basat en un estudi de la Universitat Rovira i Virgili fet amb dades del 2008, molt allunyades de la realitat actual en un moment de crisis econòmica tant llarga i profunda com la que patim. Crec, que abans s’haurien de destinar els recursos, al grapat de polígons de la nostra comarca que no tenen els serveis bàsics mínims per poder ser competitius, tal com s’han referit els diferents informes fets per part d’organismes comarcals i supracomarcals.

La proposta d’un sector logístic intensiu, suposaria unes infraestructures encara molt més col·lapsades, en un moment en que tots coneixem les grans dificultats que tenim en la mobilitat interna dintre de la nostra pròpia comarca, però també, que no esborrarà d’un dia per un altre l’atur comarcal i local.  Com exemple d’això, tenim la inversió que el Corte Inglés ha fet a la Bisbal del Penedès d’uns 70 Milions d’euros en una nova nau de 4.500 m2, que només ha incorporat poc més de 20 treballadors, i d’ells 6-7 de la nostra pròpia comarca. Per això jo em pregunto, quin volum de inversions empresarials serien necessàries per tal de reduir l’atur de forma dràstica apostant per la logística?.

Ha passat gairebé una tercera part de la legislatura a nivell municipal i comarcal, i no hi han noves idees ni projectes, i és la missió de tothom de buscar-les e implantar-les. Fem tard.

Sense pressupostos, un perjudici pel ciutadà

Fa uns dies, el Parlament de Catalunya va acollir el debat i posterior votació de les diferents esmenes a la totalitat, que totes les forces polítiques de l’arc parlamentari, havien fet als Pressupostos pel 2016 presentats pel Govern de la Generalitat.

Aquests pressupostos, preveien un augment de més de 1.100 Milions d'euros amb respecte al 2015, i sobretot i el més important 874 Milions destinats a polítiques socials (incloent els 285 Milions que suposaven el Pla de Xoc que Junts pel si i la Cup havien pactat). Aquests 874 Milions representaven el major increment de despesa des del pressupost del 2.010.

Era un pressupost bàsicament social, (més del 78% estava destinat a partides d’ordre social), s'incrementaven 311 Milions a Salut amb la finalitat entre d’altres la de rebaixar les llistes d'espera, o que els CAPS puguin obrir més hores, a Ensenyament amb 211 Milions per incrementar el nombre de professors i fer baixar el rati professor/alumne, i 173 Milions més en Treball i Afers Socials, per poder fer millores en polítiques actives d’ocupació, en beques menjador i en rendes d'inserció.

Tot i que la finalitat com ha quedat clar que les inversions no era el principal objectiu dels pressupostos, la comarca del Baix Penedès rebia 8,4 Milions d’Euros en inversions. El destí d’aquestes inversions eren entre d’altres, fer un Institut a Calafell, realitzar unes millores en dos col·legis del Vendrell, així com la construcció de noves pistes en la fàbrica de l’empresa Idiada (la principal indústria de la comarca). Per molts, això és un import ridícul, però és el major import dels darrers anys i és un 14% més alt que la de l’any 2015. A més, donada la situació d’emergència social de la comarca, era molt probable que addicionalment es podrien rebre quantitats importants en partides socials.

Doncs bé, tots els partits de l’oposició incloent partits anomenats d’esquerra com PSC, CSQP o la CUP van votar en contra i per tant els pressupostos no van continuar el tràmit parlamentari per la seva discussió.

Això suposa obligatòriament, la pròrroga del pressupost del 2015, que implica que la despesa màxima serà la de l’any 2015 i limita les possibilitat d’aprofitar els 1.100 € de nous ingressos, quedant també en suspens les inversions pressupostades.

Molts diuen que volien uns pressupostos «lliures de Montoro» però han torpedinat els pressupostos presentats pel Vicepresident, Oriol Junqueras i en deixen, paradoxalment, encara més a mans del ministre d'Hisenda espanyol. Les noves despeses, com el Pla de Xoc, només es podran fer un cop s'hagin complert les condicions que marca el Govern espanyol, ja que la possibilitat d’introduir canvis en el pressupost prorrogat es limita i les majors disponibilitats s’han de destinar, en primer lloc, a garantir el compliment dels objectius de dèficit.

A qui realment perjudica la falta d’un pressupost com aquest, doncs sobretot a les persones, les que no veuran reduir els retards de la sanitat, les que no poden aprofitar les rendes d’inserció, les famílies que no rebran les beques menjador, o els alumnes del Baix Penedès que no tindran uns col·legis o instituts en millor estat.

Alguns polítics i partits que s’omplen la boca, amb que primer s’ha d’ajudar a les persones, ara han bloquejat per interessos purament polítics, un bon pressupost, potser no el millor, però si el que en aquests moments és possible fer i aquesta decisió afecta a les persones que més necessitats tenen, i que ara tindran moltes més dificultats per tirar endavant.

Això és el que era important, i tothom hauria de ser conscient, quina és la seva responsabilitat i a qui veritable representen.

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) a debat

El debat, sobre un Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 1.000 € esta al carrer. El nivell tan baix de l’actual SMI, (de 655,20 € al mes i per 14 pagues, 9.172,80 € anuals), fa que aquelles persones que només reben aquest SMI es trobin en el llindar de la pobresa (que a Catalunya esta establert en 9.700 €). Com va dir en el faristol del Congreso de los Diputados, el diputat d’ERC, Jordi Salvador “qui pot viure avui en dia amb un salari de 655,20 € al mes?”.

Hi han raons de pes per apujar el SMI, d’entrada permetria augmentar el consum, a la vegada que els ingressos per impostos tant els directes (IRPF) com els indirectes (IVA) i com no, la recaptació de la Seguretat Social, però a més ajudaria a reduir les desigualtats i la pobresa.

Els sindicats ho demanen donada la pèrdua del poder adquisitiu del període 2010-2016 d’aproximadament un 4% i sobretot per l’incompliment de la Carta Social Europea, que estableix que el SMI ha d’ésser el 60% del salari mig d’un país, i per tant aquest SMI, hauria d’estar al voltant dels 1.097 € mensuals i no com ara que només representa poc més que el 35% del salari mitja català. Avui dia, un treballador ha de treballar 60 hores setmanals, per poder rebre un salari mínim que el permeti sortir del llindar de la pobresa, i en la meva opinió, això és totalment inadmissible.

Però ja no només hem de pensar més enllà en els efectes immediats que suposarien l’increment del SMI, sino que hem de mirar el futur econòmic del país, i el de les futures pensions de les properes generacions. Una mirada ràpida a la formació de la població d’entre 30-34 anys, a on mentre Espanya té un 27% de persones només amb l’ESO, la mitjana europea aquest percentatge només és del 9%, és a dir que hi ha una important manca de formació en capes àmplies de la població.

Això ens mostra una situació de futur no gaire esperançador, degut a les polítiques aplicades als darrers anys de salaris baixos, feines poc qualificades, i la creació llocs de treballs de baix cost, agreujat a més amb una baixa natalitat,  ens porta a una situació actual insostenible i un suïcidi des de la vessant econòmica i social parlant a mig termini, en definitiva a una economia sense cap mena de futur.

Des de la patronal, no acaben de ser partidaris a aquesta pujada, expliquen les incerteses a que conduirien i que poden portar a que els empresaris puguin retallar les hores treballades o la possibilitat de substituir persones per nova maquinària, o inclús que pot generar greus dificultats per trobar feina a totes aquelles persones que estiguin menys formades. Ells aposten més per les pujades de sou vinculades als increments en la productivitat.

ERC veu la necessitat d’aquesta pujada, i per aquest motiu, el passat mes d’abril el grup parlamentari d’ERC juntament amb DLL en el Congreso de los Diputados, van presentar plegats, una PNL (Proposició no de Llei) per tal de demanar que el SMI sigui de 1.000 € i que va ser aprovada per unanimitat de tots els diputats presents. Tanmateix, una de les propostes que el nou govern independentista a la Generalitat de Catalunya, sortit de les eleccions del passat 27-S, és la de “fer un nou país on tothom qui treballi ho faci per un salari digne”.

Aquest debat no només és des de la vessant política, sindical o patronal, si no que també des de la iniciativa ciutadana, com ara la gent agrupada al voltant del manifest “Anem a Mil” (https://anemamil.wordpress.com) que lluita per aconseguir un salari digne i que aquest en cap cas estigui per sota dels 1.000 €.

Tots són petits passos, ara tocarà poder desplegar totes aquestes demandes, i de la manera que es pot fer, si ho fa de forma progressiva, o com alguns veus diuen amb diferents SMI (com ara diferenciats per edat, antiguitat en el lloc de treball, sector econòmic, o territorial, etc.).

Tots hauriem de defendre un treball digne i de qualitat, i per tant, que la retribució dels treballadors i treballadores, sigui la d'un sou digne.

El Vendrell - Objectiu Residu Zero i Recollida Porta a Porta

La pasada setmana vaig assistir al Portal del Pardo a una conferència sobre l'Objectiu Residu Zero.

L'adjunt a la Direcció, de l'Agència de Residus de Catalunya, el Sr.  Francesc Giró, va destacar que el Baix Penedès i en particular El Vendrell amb un 24,4%, i es troba en les darreres posicions en quan a reciclatge, molt allunyat del 38,3% de mitja que presenta el reciclatge a Catalunya. A més, s'hauran de fer noves polítiques en matèria de residus ja que a l'any 2020 l'objectiu català serà del 60%.

Es va explicar, que l'experiència en els diferents sistemes de recollida, ha demostrat que la recollida porta a porta permet un percentatge major de reciclatge que la recollida en contenidors que hores d'hores es fa en una gran majoria de municipis com ara el Vendrell.

Des de la Regidoria de Medi Ambient, es van fer les valoracions sobre la jornada d'autòpsia que es va fer en diferents parts del Vendrell i a on es van analitzar un total de 20 bosses d’escombraries dipositades en els contenidors de rebuig. Doncs el resultat, no per ser esperable, deixar en mal lloc les polítiques de recollida, i les campanyes de sensibilització fetes fins ara. Només el 9% dels residus trobats a les bosses corresponen a productes de rebuig, la resta, és a dir el 91% eren de productes que es podien haver reciclat.

Donat que el ple del mes de febrer, es va aprovar, amb 19 vots a favor i només 2 en contra, la incorporació de l'Ajuntament del Vendrell a l'Estratègia Objectiu Residu Zero, i que marca com objectiu de recollida selectiva neta superior al 60% en el 2019, porten a que s'hagin de canviar les polítiques de reciclatge fetes fins ara.

Per això, jo em pregunto si veurem aviat un recollida de residus porta a porta en alguna part del nostre municipi, això seria si més no, una molt bona notícia, com a primer pas per aconseguir l'objectiu de millorar el reciclatge. 

Veurem si es fa realitat.

Atur i els Serveis Socials. Un greu problema pel Vendrell

La Regidoria d'Ocupació de l'Ajuntament del Vendrell ha presentat l'Observatori del Mercat Laboral sobre la situació de l'Atur alVendrell a final del 2015. El nostre municipi té en aquesta data un total de 4.110 aturats (el 24,40%), i en comparació a la mateixa data del 2014, 316 aturats menys. Per tant una de les més altes taxes de desocupació de Catalunya, i si extrapolem al conjunt de la comarca, el Baix Penedès és la comarca amb el major index d’atur de tota Catalunya.

Una dada positiva de les xifres presentades, és l'increment del nombre de contractacions. Però aquesta bona dada, té el problema de que el 90% dels contractes són temporals, d'ells el 50% són contractes d'una durada inferior a 3 mesos, i molt lligats a l'activitat turística de l'estiu.

L’anàlisi amb més profunditat de les dades descriu una sèrie d’afirmacions força preocupants sobre la situació actual:

• Més del 40% dels aturats, fa més d'un any que es troben en aquesta situació.
• Només el 38% dels aturats reben alguna prestació o subsidi, quan la mitjana catalana és del 45%.
• El 70% dels aturats de més de 55 anys, fa més d'un any que es troben aturats.
• Hi ha una baixa formació entre els aturats, el 90% d'ells només tenen estudis fins la ESO.
• Entre grups d'edat un total de 877 aturats són de més de 55 anys. i quasi 1.900 persones que representen el 50% del total d'aturats són majors de 45 anys.

Serio bo de no quedar-nos només amb una sèrie de dades i poder confrontar-les amb les que ens ofereix la Regidoria de Serveis Socials.

Es fonamental poder fer una comparació entre aquest informe amb el que va presentar els Serveis Socials municipals.

Segons aquest informe dels Serveis Socials, les dues principals tipus d'actuacions que s’han fet durant el 2015, són les referents a problemes econòmics i laborals de famílies sense recursos (en total a prop de 1.000 actuacions). Destacar també els 281 ajuts per pagar subministraments a la llar i les 754 famílies que van rebre ajudes de Càritas.

Però per fer una valoració global i veure la situació real haurien de poder interrelacionar les dades, cosa que no és del tot possible, ja que no han estat publicades. Quines dades es necessitarien:

• No sabem del 38% d'aturats que reben prestació en que franja d'edat es troben i per tant 2.250 aturats que no reben cap prestació i es desconeix en quin grup d’edat es troben.
• Quantes famílies hi han en que els 2 adults es troben sense feina i sense rebre cap tipus de prestació.
• Quantes famílies reben més d'un tipus d'ajudes com ara subministres, menjar, menjadors nens.
• Quantes persones hi havien en el 2014 que rebien ajudes, i d’elles quantes han deixat de rebre ajudes.
• El termini de temps i/o termini mitja de temps, que porten reben ajudes determinades persones.
• Quants desnonaments s'han produït per lloguer o hipoteca en el darrer any.
• Faltaria conèixer un Informe de l'Eina a on digui el nombre de feines gestionades en el 2015, i quin nombre de C.V. es gestionen. També de quin sectors i amb quina formació.

En els darrer temps des de la Regidoria d'Ocupació, s’han presentat dos tipus d’ajuts:

• Ajudes pels Autònoms al que es van acollir 24 persones.
• Una ajuda directa a les empreses de 1 € / hora per la contractació de treballadors. S'haurà de veure com s'implantarà. A l'Arboç en el darrer any s'ha fet aquest tipus d'ajudes i es van beneficiar en el 2015 un total de 42 persones

El recent Informe del Síndic de Greuges presentat sobre les polítiques d’ocupació pels majors de 45 anys, seria bo que els nostres governants prenguin nota de les propostes que es presenten i veure quines són aplicables en polítiques municipals, com ara, valorar les característiques i necessitats de les empreses, i donar la formació a les persones aturades per tal de poder satisfer aquestes necessitats.

Sincerament entenc que les mesures aplicades a nivell municipal fins ara són insuficients. donades les característiques de part més important de les persones aturades, en un futur existiran greus problemes amb les persones jubilades en el nostre municipi, perquè avui hi han quasi 900 persones de més de 55 anys que fa més de 2 anys que no treballen i donada la forma de càlcul de les pensions de jubilació és molt possible que en rebin la pensió mínima el que els hi suposarà greus problemes en un futur present.

Crec que ens falten moltes més dades per tal de poder fer, una radiografia real de la situació de l'atur i els problemes socials que això genera avui i que podrà generar en un futur. Queda molta feina per valorar, proposar i actuar, i els nostres aturats la necessiten.

En que gasta l'Ajuntament. Una visió del Pressupost

Ja tenim en vigor el Pressupost per l'any 2016, desprès d'aprovar-se en el Ple del mes de març. Amb un import total de 50,1 Milions €, té una xifra molt similar a la de l'any 2015 que va ser de 49,5 Milions €.

Si parlem de les partides d'INGRESSOS, s'ha de tenir en compte tres aspectes:

a) Congelació de tots els impostos i taxes, excepte la pujada del 1,8% del IBI.
b) La disminució en 700.000 € (en comparació al 2015) de la transferència rebuda d'altres administracions.
c) En darrer terme, la Regularització Cadastral  feta a finals del 2015 pel Cadastre, que preveu un ingrés extraordinari de 500.000 €.

En el cas del de les DESPESES, les partides a destacar són:

a) El 50% del pressupost serveix per pagar els 446 empleats que formen part de la plantilla de l'Ajuntament, Organisme i Empreses Municipals per un import de 15,78 Milions € i els 8,53 Milions € per fer front a les despeses financeres i a l'amortització dels deutes financers.

b) Els grans contractes (la gran majoria d'ells renovats en la legislatura anterior) sumen la quantitat de 13.45 Milions € (un 27% del total del pressupost) i es poden destacar:

• Recollida de Residus:  4,18 Milions €
• Neteja Viària: 1,75 Milions €
• Enllumenat: 1,6 Milions €
• Piscines Municipals: 1,54 Milions €
• Escoles Bressols: 1 Milió €
• Parcs i Jardins: 890.000 €
• Transports: 740.000 €
• Neteja Edificis Municipal: 680.000 €
• Recaptació Base Diputació Tarragona: 550.000 €
• Manteniment Via Pública: 520.000 €

c) Les empreses municipals també reben quantitats del pressupost per la seva gestió, com ara:

• Aigües de Tomoví (programa inversions): 750.000 €
• TV Vendrell: 640.000 €
• Auditori Pau Casals: 500.000 €
• Prosceni: 500.000 €

El darrer apartat destacable és el de les INVERSIONS, que són encara força minces respecte del total del pressupost de l'Ajuntament de només el 3,6%. Podem destacar entre les més importants del 2016:

a) Pagament del solar de la Avinguda Palfuriana per 227.000 €

b) Reforma del Pavelló de CE Vendrell pels Jocs del Mediterrani 2017:  120.000 €

c) Adequació del Botafoc: 400.000 €. Aquesta inversió que no representa ni el 1% del pressupost és la que ha tingut una forta oposició dels partits que no estan al govern municipal que sembla que això ha fet repensar el projecte inicial. Esperarem quin és el projecte final que es presenta a debat.

d) Partides pendents d'aplicar: 500.000 € corresponen a la Regularització Cadastral.

e) Procès participatiu per Inversió als Barris Marítims: 50.000 €

Si a final d'any els compleixen les previsions, el rati d'endeutament (deute / ingressos) es podria situar en la xifra del 137%, que encara que segueix sent força alta i encara esta lluny del 110% que marca la llei, podem dir que es força millor del moment en que es va aprovar el Pla d'Ajust al 2012.

Destacar l'apartat social d'aquest pressupost. Per aquest 2016 s'incrementa la despesa social en  200.000 € que es destinaran a:
a)  Subvenció del IBI a les rendes més baixes.

b) Subvenció a les empreses que contractin aturats.

c) Contractació de monitors per obrir els menjadors de secundària.

Tot això tenint en compte que l Vendrell sigui uns dels municipis catalans a on major import es destina a protecció i promoció social un total de 144,91 € x habitant (dades del 2014), encara que això si,  aquest import és força inferior al que es destinava abans de la crisi que era de 217 €/hab. (2.011).

En resum, ens trobem amb un pressupost que el podem definir com a molt continuista, donada la seva gran dependència del  Pla d'Ajust, però que en la meva opinió, hi han alternatives per fer un altre tipus de pressupost, com per exemple, revisant, modificant, començant de zero, però, per això ha d'haver un camí, un destí, un objectiu de futur, i aquest encara no s'ha vist per la manca d'un Pla d'Acció Municipal.

En el següent enllaç de l'Ajuntament es pot veure detalladament el pressupost.

A voltes amb els Contractes

A l'Ajuntament del Vendrell, desprès d'anys d'Interventors "Accidentals", per fi a principis d'aquest 2016, va demanar plaça un Interventor de carrera format a l'Escola d'Administració Pública.

Doncs bé, el grup municipal Si Se Puede va fer una roda de premsa, per denunciar, que segons havien tingut coneixement "el nou interventor ha instat a posar al dia una situació que no era regular, amb diferents contractes caducats o amb pròrrogues que no es podien donar" i per tant demanant explicacions al govern municipal sobre aquests temes, així com que presentarien una moció en el proper ple perquè es faci una auditoria dels contractes.

El govern municipal, als pocs dies, en roda de premsa va dir que,
"Des del 2011 hem anat regularitzant la situació dels diferents contractes per a reduir la despesa i renovar aquells contractes que estaven prorrogats, els contractes més grans ja estan resolts i ara queden per regularitzar els més petits».

Aquests són els 48 contractes que des d’intervenció s’hauria recomanat que es posessin al dia al més ràpidament possible, els quals representen un volum econòmic de 583.000 euros, dins d’un global de 17,8 milions. 

Per acabar dient que el consistori «ha seguit tots els mecanismes que marca la llei per a posar al dia aquests contractes prorrogats», i s’ha mostrat convençut que el consistori no ha vulnerat la llei per haver funcionat diversos anys amb contractes que estaven prorrogats tot i no poder estar-ho. «No ens costa que s’hagi actuat fora de la llei, cap tècnic municipal ens ho ha dit",

Però un parell de dies desprès ERC El Vendrell va emetre un comunicat en el que es deia

"......I és en aquesta línia que confiem en les declaracions del nostre batlle, Martí Carnicer, quan afirma que les coses s’estan fent bé dins de la corporació. ......En tot cas, si el nou INTERVENTOR municipal detecta o creu haver detectat algun tipus de problema en la gestió econòmica d’aquest o d’anteriors governs municipals, des d’Esquerra li demanen que vagi fins el fons, que no deixi res en el cabàs i ho aclareixi el més aviat possible perquè no quedin dubtes sobre l’actual gestió i els regidors puguem seguir treballant sense entrebancs per millorar la qualitat de vida de tots els vilatans, tal i com és el nostre desig.”

Quedava clar que el ple del passat 21 de març es debatria sobre aquest tema, i es van presentar dues mocions una demanant una Auditoria feta per la Diputació de Barcelona, i l'altre demanant un informe de l'interventor. Totes dues van ser aprovades, gràcies a l'abstenció del govern municipal i el vot favorable de la regidora en el govern d'ERC Eva Mata, la qual va explicar la raó del seu vot a favor de les dues mocions.

Ara ens queda esperar a veure tant l'auditoria com l'informe de l'interventor per tal de poder saber exactament que contractes estan en situació irregular i en quines àrees s'han produït.

Encara que són nous temps en la política, ja veurem al final en que queda tot plegat. 

Les Madrigueres - Present i Futur

Fa uns dies al Saló del Portal del Pardo de la vila, es va fer una conferència sobre Les Madrigueres, amb la presència de dos regidors de l'Ajuntament del Vendrell, el d'Urbanisme i la de Medi Ambient, el President del Grup Ecologista GEVEN i un membre de la Xarxa de Custòdia del Territori al que s'ha adherit recentment El Vendrell.

Primer ens van parlar del passat de les Madrigueres, de les lluites dels ecologistes del GEVEN per aconseguir preservar aquest espai, evitant finalment que aquesta zona es construís més habitatges i hotels.

Sobre el present, amb el nou govern municipal, s'han començat algunes actuacions com ara les dues llacunes, i ja es treballen en noves idees, com ara identificar l'espai, com a Espai Natural amb Recuperació, amb uns cartells a les dues entrades de Les Madrigueres.

Properament segons van assegurar els representants municipals, veurem el tancament definitiu de l'aparcament que existeix a la zona, i  altres actuacions que poden anar lligades a futures subvencions que es puguin anar reben.

GEVEN per la seva part, ja ha fet dues jornades de voluntariat per fer petites actuacions sobre el terreny.

Fa uns dies ens va visitar un flamenc en aquest espai, esperem que un futur proper Les Madrigueres siguin un referent com espai natural amb les diferents espècies tant de flora com de fauna que hi podem trobar.

Però un dels temes més candents que va sorgir en el torn de precs i preguntes, és el famós pont sobre la Riera de La Bisbal, que ha d'unir el passeig marítim de Sant Salvador amb la Zona de Les Madrigueres. Aquest pont és un projecte del Ministerio de Fomento, e inclús va iniciar les obres, però com el projecte del pont podia posar en perill, al corriol camanegre, les obres es van aturar per redefinir el projecte de pont (segons fonts municipals). 

Les queixes per la paralització de la construcció del pont, van anar a càrrec sobretot de l'Associació de Comerciants de Sant Salvador, que uns dies abans ja s'havien manifestat i una de les seves portaveus la Sra.Angels Turdiu va preguntar, millor dit va exigir que es "fés el pont ja, que els negocis de Sant Salvador no poden esperar més...", i que no entenia el perquè s'havien paralitzat les obres. Esta bé que s'exigeixi el pont, però el curiós del cas és que la Sra. Turdiu va ser la regidora de Platges durant els darrers anys, i en cap cas va aconseguir que es fés aquest pont, i ara per contra exigeix la seva construcció immediata. El cas del pont supera el món municipal e intervenen d'altres administracións com la Generalitat i l'Estat Espanyol el que dificulta i endarreix les possibles solucions. 

Esperem en un futur més aviat que desprès que es solucioni d'una vegada per totes, al tema del pont.

Jo la veritat és que desprès de sentir a tots els ponents, vaig veure que ara si, que realment es vol recuperar de veritat Les Madrigueres, i convertir-lo en un paratge natural del que ens sentirem orgullosos. 

Conferència Martí Carnicer

El passat 23 de febrer l'alcalde del Vendrell el Sr. Martí Carnicer va fer una conferència sota el títol "Reptes i Estratègies per al Vendrell del futur". Una vuitentena de persones van escoltar aproximadament durant mitja hora la seva visió del present i del futur de la nostra vila.

Va culpar a la crisis econòmica i als efectes de l’esclat de la bombolla immobiliària, l’atur tant alt que patim. A més, va vincular-ho a increments de població de més del 50% degut a moviments migratoris que van portat a moltes persones de l’àrea metropolitana de Barcelona cap a la nostra vila i vinculant això a la baixa qualificació dels aturats.

Però, va oblidar que més del 50% dels aturats són majors de 45 anys, que al inici de la bombolla (finals dels 90), ja no estaven en edat escolar. També, que molta gent  va venir de l’àrea metropolitana pel cost de la vivenda i no només per buscar feina i això es demostra en que més del 50% dels ocupats actualment, treballen en empreses de fora del Baix Penedès.

Una dada de la que no es parla, és el PIB per habitant, a on El Vendrell es situa segons l’Idescat, en la posició 162 dels 214 municipis catalans de més de 5.000 habitants. Per tant, mostra una Renda molt baixa que va lligada a les altes taxes d’atur que patim, i la baixa implantació comercial de grans marques.

Discrepo, sobre que un dia tornaran els bons temps econòmics. Ja no podem esperar a una propera recuperació que ens deixi com estavem abans de la crisis. Això ja no passarà, hem de viure amb la situació actual de baixos salaris i de repartiment del poc treball que hi ha entre més persones. La nostra economia esta creixent més d’un 3%, però les desigualtats i els problemes econòmics de la gent continuen en el dia a dia.

Sobre les infraestructures, en podem parlar i molt, però per que canvien les coses, ara per ara depenem d’uns senyors que tenen el despatx a Madrid. La N-340, l'Estació St. Vicenç, la millora horaris i freqüencia dels trens, etc. són coses que no depenen de nosaltres, i només amb la nostra queixa dia darrera dia podrem aconseguir alguna cosa.

Pel Martí Carnicer, el futur econòmic de la Vila passa per tres potes de creixement, Turisme, Comerç, i la Industria lligada a la logística.

Sobre aquestes tres “potes” tinc una opinió força diferent de la del alcalde:

Turisme: Amb només 9 hotels, amb puntes de 140.000 persones a l’estiu, crec que esta arribant al seu sostre. Les noves futures apertures hoteleres (que poden ampliar l’oferta) depenen del futur POUM, i de noves inversions. Per tant, no trobarem millores a curt termini. Si s’aposta pel turisme Sènior, s’ha de fer de veritat, no com ara a on la majoria dels hotels estan tancats en temporada baixa.

Per últim, recentment ens hem incorporat a la marca Enoturisme Penedès, però resulta que només tenim una casa rural en el municipi, i la xarxa cicloturista no esta tot el desenvolupada que hauria d’estar i em pregunto quants hotels tenim adaptats realment pels cicloturistes (amb parkings, zona de neteja, etc.). Queda per tant molt feina a fer en aquesta àrea, i el primer que hem fet és la casa per la teulada.

Amb el Comerç, només s’impulsa la creació de més illes de vianants, però no crec que aquesta sigui l’aposta guanyadora. Ens hauríem de preguntar quin és el comerç que tenim ?, quina renda mitja tenim ?, perquè les grans marques no venen al municipi ?  disposem de locals de gran tamany per que s’instalin grans marques ?, quin impuls de promoció econòmica es fa per què vinguin ? quines avantatges fiscals hi han per la seva implantació?.

La tercera pota, és el sector Industrial, que en el 2012, només representava el 7% del PIB del municipi. Els diferents equips de govern municipal mai han impulsat veritables polítiques industrials, i les propostes van quedar en paper mulla.

L'aposta ara en el sector industrial, és per la Logística i pels polígons de la comarca, però realment ens hem repensat si és això el que volem. Entenc que hauria d’haver un acord consensuat entre totes les parts afectades, institucions, entitats veïnals, empreses, etc. per tal de buscar al sector que pugui ser millor per la majoria, perquè la logística ens pot suposar uns greus costos en quan a la mobilitat interna dintre de la nostra comarca.

El futur més o menys immediat de la nostra vila, el Sr. Carnicer el posa en les mans dels fons FEDER, que poden ajudar a una millora del nucli antic del Vendrell o del Front Marítim (un dels grans oblidats en les polítiques municipals en els darrers anys). El problema és que aquests fons s'hauran de complementar amb recursos del propi Ajuntament, i ara mateix la caixa esta buida, i els impostos locals ja han tocat sostre i ja no tenen més capacitat de pujada.

Ens trobem a una vila que només apareix en les notícies pel jutge de la corrupció, les intermitents batudes policials, la situació dels Pisos Planes o de les ocupacions incíviques a les que no s'ha donat cap solució. La veritat és trist, però no veig noticies positives sobre el Vendrell, trobo que estem en un moment molt negatiu, segurament degut a la situació laboral de moltes persones que no veuen un futur amb optimisme.

Això ha de canviar, s'han de buscar estímuls econòmics i socials per revertir aquesta situació i començar a sentir-nos orgullosos de ser vendrellencs o vendrellenques.

És imprescindible, aprofitar de veritat i potenciar el darrer entorn natural de la nostra comarca, Les Madrigueres. Necessitem de veritat polítiques ambientals i poder convertir-lo en un lloc de flora i fauna que sigui orgull per les futures generacions del municipi.

Hem de canviar perquè el sector serveis deixi de representar el 85% del nostre PIB,  i per això hem de :

Impulsar el cooperativisme, buscar industries amb valor afegit, ser-hi un referent en reciclatge, impulsar un turisme rural sostenible, millorar el nostre entorn marítim, fent un gran parc central com a nexe d'unió, s'ha de seguir millorant tant les finances municipals com la seva eficiència organitzativa, escoltar la veu de les associacions de veïns, fent-los participar de les veritables transformacions, pressionem al màxim a l'Estat Espanyol per tal de millorar de veritat les nostres infraestructures, a la Generalitat per que ens ajudi impulsant veritables polítiques d'ocupació per tal de que reduïm al màxim l'atur i que tothom tingui una feina digna, així com millores en l'ensenyament perquè els nostres joves tingui la millor formació possible, lluitem per aconseguir una universitat vinculada a la Rovira i Virgili o que l'Escola de Música sigui un veritable conservatori referent a nivell nacional o internacional. Avancem en les TIC, que la fibra òptica avanci en tot el municipi i en els polígons, per poder aprofitar el seu desenvolupament i ser referents en aquest sector . No ens hem d’oblidar del sector agrícola i sobretot del vinculat a la vinya i el cava .

Pensem entre tots, tenim de veritat molt potencial, però hem de pensar en altres factors perquè el futur pugui ser diferent als darrers 15 anys, i el poguem mirar amb més optimisme.