dilluns, 12 de febrer del 2018

Un any més sense solucions als mateixos problemes

En els darrers dies, el Regidor d’Ocupació Sr. Kenneth Martínez ha explicat la situació actual de l’atur al nostre municipi i la valoració dels serveis que ha desenvolupat l’Eina durant el 2017.

L’any 2017, El Vendrell va tancar amb un 19% d’aturats, amb un nombre total de 3.343 persones. Encara que s’ha experimentat una reducció en el nombre d’aturats en comparació al 2016, la contractació segueix sent de molt curta durada, força estacional i centrada en el principal sector econòmic de la nostra vila, el sector serveis.

Però el fet més preocupant és que més del 50% dels aturats porta més d’un any en aquesta situació, així com que el gruix més important d’aturats correspon a les persones de més de 45 anys.

És remarcable que la patronal Penedesenca, FEGP (Federació Empresaris del Gran Penedès ) va demanar fa uns dies als Ajuntaments de la Vegueria que fessin un esforç per tal d’implantar polítiques que afavoreixin l’activitat empresarial i per tant la reducció de l’atur.

Davant aquest panorama, trobo a faltar una veritable política d’ocupació per part de la Regidoria del Sr. Martínez. Aquesta inacció només ha tingut un parèntesi amb dues petites accions que no han tingut gaire bon resultat. Per una banda, uns ajuts a la contractació de nous treballadors a les empreses, que van néixer amb fortes crítiques, a la que només es van acollir 3 empreses, i per un altre una subvenció directa de la quota d’autònoms que es va iniciar en el 2015, però que ara per ara amb unes quotes inicials de 50 € no tenen gaire sentit. A més pel 2017 havia pressupostada una partida de 50.000 €  però ni tant sols des de la Regidoria s’ha obert la convocatòria per poder-se acollir, tot un despropòsit.

Per contra, les ajudes que el departament de treball de la Generalitat via programes d’ocupació del SOC, va destinar al Vendrell al darrer any per un total de 2,5 Milions d’Euros, ha permès amb els diferents programes, reincorporar al mercat de treball a persones amb dificultats en trobar feina, parats de llarga durada o majors de 45 anys.

El Sr. Martínez ens va dir que per baixar la temporalitat en la contractació, “l’únic sector en donar estabilitat a l’ocupació és l’industrial”. Sobre aquesta afirmació en la que podem estar tots d’acord, és justament la mateixa que va fer ara tot just fa dos any en la presentació de la situació al final del 2015. Jo em pregunto, quina política s’ha fet des de l’Ajuntament en els darrers dos anys per incidir en el sector industrial. La resposta és senzilla, cap ni una.

Estem a l’espera de que el Govern Municipal proposi un nou pressupost pel 2018. Sentireu, com sempre, que aquest servirà per a reactivar l’economia local, però estic segur, que seguirem sense tenir una veritable política d’ocupació, que permeti proposar solucions al problema més greu, que ara per ara tenen els vilatans i les vilatanes, i que no és altre que l’atur.

En definitiva, crec que ens falta una veritable política d’ocupació municipal, però em sembla que al Vendrell haurem d’esperar a la propera legislatura.




dimarts, 6 de febrer del 2018

La reforma de la Llei d'Autònoms

A finals del passat mes d’octubre va entrar en vigor la Llei 6/2017 de reformes urgents del Treball Autònom, encara que algunes de les mesures contemplades en la reforma no van començar a aplicar-se fins l’1 de gener. Entre les mesures més destacables hi ha l’ampliació de 6 mesos a 1 any de la quota de 50 € mensuals, la deducció per subministraments, el canvi fins a quatre cops l’any de les bases de cotització, o la devolució d’ofici de la cotització en pluriactivitat.

El Grup Parlamentari d’ERC al Congrés, va lluitar fins a darrera hora perquè la reforma recollís un dels aspectes que més demanda feia el col·lectiu, com era l’equiparació de les dietes de manutenció a la d’un treballador per compte d’altri. A darrera hora, es va aconseguir que els autònoms puguin deduir-se la quantitat màxima de 26,67 € diaris en dietes (48,08 € si són despeses a l'estranger), i això va fer que ERC votés finalment a favor de la reforma i que aquesta s’aprovés per unanimitat.

Aquesta reforma, altament demandada per les associacions d’autònoms, entenc que no és una veritable reforma en profunditat sinó, com ha dit el company diputat al Congrés, Joan Capdevila, “és una llei de pedaços” i crec que s’ha perdut una oportunitat única per obrir de veritat el meló dels autònoms, per exemple amb aspectes tant importants com la progressivitat impositiva, amb l’idea de que aquell autònom que guanyi més, acabi pagant més. 

Queda clar que els més de 546.000 autònoms catalans necessiten un altre model basat en l’equiparació de drets amb els treballadors i es necessita reduir la morositat i els terminis de pagaments de les administracions públiques així com trobar nous camins en la contractació pública perquè tots aquests autònoms o micro-empreses puguin concórrer en igualtat de condicions als concursos públics.