L’ús del patinet elèctric entre la regulació i l’educació vial

La popularitat d’aquest tipus de vehicles dels que cada dia veiem més en els carrers de les viles i ciutats demostren que no són una moda passatgera. Però el fet de qui hagin tantes modalitats i especificacions tècnics així com els buits legals i de reglamentació compliquen a l’autoritat el poder fer complir les responsabilitats i les normes de trànsit.

A mitjans de juliol en roda de premsa, l’Ajuntament de Reus explicava el notable increment de la sinistralitat dels usuaris dels patinets elèctrics o d’altres tipus de mobilitat personal implicada. Per les mateixes dates a Barcelona, s’oferien dades sobre que la implicació d’aquest tipus de vehicles en accidents havia crescut un 82%.

La nova normativa de la DGT que va entrar en vigor el passat 2 de gener, defineix el que hem d’entendre com a vehicles VMP (vehicle de mobilitat personal), la seva velocitat, i per on poden o no circular.

A Barcelona les multes més habituals per aquest tipus de vehicles són per circular per la vorera, portar els auriculars posats o saltar-se un semàfor en vermell. Com es de suposar totes aquestes infraccions suposen un greu perill tant per altres vehicles com també pels vianants.

Fa uns dies, un informe del RACC sobre els MVP  a Barcelona, determinava que el 30% dels conductors de patinets admetien que circulen contra direcció, i que l’excés de velocitat i el desconeixement de les normes bàsiques de circulació són les principals causes de l’elevada sinistralitat.

Molts municipis estan complementant la normativa de la DGT, amb modificacions de l’ordenança de civisme com és el cas de Tarragona, o creant sinergies entre municipis per crear una ordenança amb unes característiques comuns com és el cas de Cambrils, Salou i Vila-Seca.

En el cas del Vendrell, anem amb retard, el Ple per unanimitat va aprovar ara fa 2 anys, que es fes una normativa adequada per aquest tipus de vehicles. Però a dia d’avui, no tenim cap notícia al respecte i encara no s’ha creat ni tant sols la comissió específica que hauria de treballar en la creació d’una ordenança o reglament. Tampoc són visibles cap senyal de trànsit que indiqui, per exemple,  la prohibició de la circulació d’aquests tipus de vehicles per les zones exclusivament per a vianants del municipi (recordar que no poden circular per les voreres).

No podem tampoc oblidar que en els propers mesos hi haurà un nou carril-bici que recorrerà la part central del municipi i això suposarà la convivència en els mateixos espais de vianants, ciclistes i usuaris dels MVP.

Es fa necessari fer campanyes específiques pels usuaris que posin de relleu el compliment de les normes. Les campanyes d’educació vial s’han de treballar a on estan el major nombre d’usuaris, és a dir a les escoles e instituts i crec que a més s’haurien d’acompanyar de la creació d’un circuit d’educació vial al nostre municipi.

És imprescindible posar-nos en marxa, per millorar la regulació a nivell local, per tal que els usuaris dels VMP tinguin clar que poden o no fer amb els seus vehicles, i això passa també per treballar en millorar l’educació vial dels nostres joves i adolescents. Hem de començar des de ja, per posar fil a l’agulla a aquesta problemàtica.

 

Algunes reflexions d'un Agost de pandèmia

Acabat el mes d'agost, tanquem el segon estiu en aquesta pandèmia del Covid-19  amb un bon grapat de temes importants que ens afecten en el nostre dia a dia.

L'altre dia, un restaurador de la zona m'explicava que l'estiu a nivell de visitants i vendes es pot qualificar com a bo. Sembla que els visitants d'origen estatal han salvat la temporada, perquè pel que sembla els estrangers no han trepitjat gaire les nostres platges. Unes platges que han rebut multitud de crítiques per manca de neteja, unes dutxes sense aigua i la manca d'una bandera blava per la que sempre s'havia apostat com a garantia de qualitat.

Hem viscut dies difícils amb la cinquena onada i el toc de queda nocturn que ens ha deixat moltes nits de botellots a les platges, a les que si sumen la crema de contenidors i cert vandalisme en alguns negocis de platja, ens deixa un panorama desolador. És fonamental posar-se a treballar tots els actors per tal de capgirar aquesta situació, i per aquest motiu es fa imprescindible la convocatòria del Consell Municipal de Civisme, un òrgan amb la participació de la ciutadania que lamentablement no ha estat convocat pel Govern Municipal en tot el que portem de mandat, així com destinar recursos a campanyes de conscienciació.

Destacar que en tema de civisme, el propi Ajuntament del Vendrell ha incomplert l’ordenança de civisme, al permetre l'enderroc de l'edifici del Tabaris durant el mes d’agost precisament el que prohibeix l'ordenança. El Tabaris, aquell edifici que inicialment es volia reformar però que finalment s’ha decidit enderrocar. No podem oblidar que quan al 2016 es va iniciar el "Feder de Coma-ruga" el cost era de 2,4 Milions € i a dia d'avui ja portem gastats més de 6 Milions € i això que encara no han començat ni les obres de l'edifici ni s’ha contemplat els costos de l’interior del nou Tabaris.

Això si, en quan a rehabilitació ens hem de felicitar de la rehabilitació dels serigrafiats del Museu Apel·les Fenosa que donen un altre aire al carrer Major. 

També s’ha de destacar la intervenció per part d'Adif en la Colònia Ferroviaria al eliminar les antigues barraques. Aquest Còlonia és un espai històric a reivindicar que esta a l'espera de ser declarat com a Bé d'interès local (BECIL) i que fa necessària a una intervenció urgent tant en els seus edificis així com en solucionar les problemàtiques socials que allà existeixen.

A més, Adif aprofitant la canícula del mes d'agost, ha acordat l'expropiació forçosa d'un bon grapat de m2 del Vendrell per instal·lar pantalles acústiques.  El govern municipal no ha donat cap explicació a la ciutadania ni als grups de l'oposició d’on es pensa actuar i quina ha de ser aquesta actuació per part d’Adif. Entenem que s'han de buscar solucions globals per evitar els sorolls, com també per la quantitat de trens amb mercaderies perilloses que atravesen la nostra vila, i això s’ha de fer amb transparència i s’ha d’evitar en la mesura del possible la instal·lació de murs que siguin més alts que "el mur de Berlín".

Parlant d'infraestructure,  hem tingut el passat 1 de setembre, la finalització de la concessió de les autopistes AP7 i AP2 després de 50 anys de pagaments per part de tots els conductors. A la vegada s’afegeix la rebaixa, pels residents a la comarca, de la C32 en els seus peatges de Sitges i Cubelles que entenc que és un pas però que no soluciona les problemàtiques pels municipis de la costa en quan a mobilitat. 

I com no, un tema de debat dels propers mesos com és el projecte de noves línies de molt alt tensió (MAT) que esta projectant-se sobre la nostra comarca del que el territori ha rebujat de manera unànim, tant per part del propi Consell Comarcal com dels municipis de la comarca a on esta previst que passi el projecte.

Recordar que tot i la nostra denúncia del mes de juliol, Parven 93 ha mantingut oberts, amb el permís de l'Ajuntament del Vendrell, dos espais (solar del carrer Cerdanya i el solar al costat del Tabaris) que s'estan explotant com a zona blava sense existir cap mena de documentació que ho permeti i en contra d'informes jurídics.

No puc acabar l'article sense recordar el tema de la situació del contracte de la neteja al nostre municipi, l'únic que sabem és que ja s'han complert més de 5 anys i mig des de que el Ple de l'Ajuntament donés per finalitzat el contracte amb FCC i que inclús en paraules dels propis regidors de govern és un contracte ineficient e insuficient. A que espera el Govern Municipal per posar fil a l'agulla per tancar aquest contracte i fer un projecte de neteja viària a la mida del que la nostra vila mereix?.

Qualitat democràtica - Transparència i Participació ciutadana

La Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern ja indica, en el títol, els tres pilars que han d’estructurar l’acció de l’administració pública.

La publicitat activa és el conjunt de dades que podem trobar en l’apartat de la web de transparència de qualsevol administració pública. La publicació d’aquesta informació pot servir per a obtenir segells com l’Infoparticipa, però no permet concloure, com és el cas de l’Ajuntament del Vendrell, que aquest és transparent, doncs en la meva opinió s’han de valorar la resta d’aspectes que componen la transparència, l’accés a la informació i el bon govern.

L’accés a la informació per part de la ciutadania i els càrrecs electes implica també que les administracions han de lliurar la informació que se’ls sol·licita en uns terminis. En aquest aspecte, l’Ajuntament del Vendrell suspèn clarament, al ser el 3r municipi de Catalunya en rebre més reclamacions a la GAIP, l’organisme encarregat de vetllar pel compliment del dret a l’accés a la informació pública.

Un altre aspecte a remarcar és que El Vendrell va aprovar, a proposta de l’oposició, el Codi de conducta i bon govern. Malgrat que aquesta aprovació es va dur a terme el gener del 2020, a dia d’avui no s’ha constituït ni la Comissió de seguiment, ni s’ha implementat cap de les actuacions que contempla el codi. A més, hem detectat certes actuacions de membres del govern que podrien contradir el codi i, per tant, haurien de ser valorades per la Comissió de seguiment.

Pel que fa a la participació ciutadana, l’Ajuntament del Vendrell no mostra cap interès real en fomentar-la, perquè tot i que s’han fet consultes públiques amb la finalitat de recollir aportacions de la ciutadania (totes obligades per llei), aquestes no s’han publicitat ni per les xarxes socials ni per la ràdio i televisió, ni tan sols en temes tan importants com el Reglament de l’Escola de música o el Reglament de les platges. Com pot participar la ciutadania si les consultes públiques que es fan no s’anuncien enlloc?

Bé, en definitiva, la transparència va molt més enllà de publicar un conjunt de dades en una web, i per ser una administració pública moderna i amb una alta qualitat democràtica és imprescindible que l’accés a la informació pública, el bon Govern i la participació ciutadana siguin el centre de les polítiques públiques, fet que actualment no succeeix en el cas l’Ajuntament del Vendrell, on queda molta feina per fer.

FCC i Ajuntament del Vendrell una història de concessions, contractes vençuts i demandes judicials

 Concessions, contractes vençuts i tribunals, molts tribunals, així podríem definir la relació entre l’Ajuntament del Vendrell i un dels seus proveïdors més importants, l’empresa FCC. Actualment, FCC gestiona tres grans contractes de l’Ajuntament del Vendrell, tots ells vençuts o prorrogats per un import global de 9,35 milions €, el que representa gairebé el 18% del pressupost total de l’any 2021 o del 30% si no tenim en compte ni el personal ni l’endeutament.

El contracte més important és el de la gestió de residus per un total de 6,35 Milions €. Un contracte que els propis regidors de govern han manifestat una i una altre vegada que és ineficient, però quan aquest mes de març el contracte arribava al seu venciment, el Govern Municipal ha decidit allargar-ho fins al 31/12/2022 (gairebé dos anys més).

Per 1,9 milions € tenim el de Neteja Viària i de les Platges, un contracte que al març del 2016, ja fa 5 anys, el Ple de la Corporació va acordar donar per finalitzat. Voldria recordar que la neteja viària era una de les prioritats en campanya electoral del candidat Sr. Kenneth Martínez.

Han passat gairebé dos anys de legislatura i ni tant sols s’ha reunit la comissió d’estudi per determinar quin és el millor model de gestió. Una comissió creada fa més de 7 mesos que no ha iniciat els seus treballs a l’espera d’un informe extern que mai arriba i ara que sembla que ha d’iniciar els seus treballs, el Govern Municipal modifica la comissió tot expulsant tant a les associacions de veïns com els grups municipals de l’oposició, amb l’objectiu de ser el Govern i només el Govern qui decidirà quin és el millor model de gestió.

Sobre aquest contracte de neteja viària, crec que alguna cosa té a veure la demanda judicial que FCC va presentar contra l’Ajuntament del Vendrell, demanant una indemnització de gairebé 800.000 € perquè considerava que el contracte havia d’estar en vigor fins al setembre de 2020. En tot aquest temps, més de 5 anys, el Govern Municipal no ha fet cap mena de gestió per donar per cancel·lat el contracte, incomplint clarament els acords del Ple Municipal. Ha anat passant el temps fins que va arribar aquesta data sense donar per acabat el servei amb FCC. Per cert, com no podia ser d’un altre manera, a finals del 2020 FCC va procedir a retirar la demanda judicial que havia interposat.

Ens queda la gestió de les piscines municipals per 1,1 Milions €. Un contracte fet per l’empresa municipal El Vendrell Esports i Lleure (ara ja liquidada pels seus deutes), per uns terminis molt superiors als que permet la llei, i que tant l’interventor, com l’advocacia de l’estat, com la sindicatura de comptes e inclús una sentència dels tribunals, han determinat que s’ha de donar per cancel·lat. Tot i aquests advertiments, inclosa la moció que el meu grup municipal va presentar el 27-04-2020 per donar-lo per cancel·lat, el Govern municipal del Sr. Kenneth Martínez es va oposar votant en contra, i un any després seguim amb la mateixa situació d’irregularitat contractual.

 

No puc per acabar, oblidar-me de la joia de la corona d'aquesta relació, l’empresa mixta Aigües del Vendrell, a on FCC és propietària del 49% del seu capital. Una concessió a 25 anys, a on anualment es facturen més de 5 Milions. L’empresa d’aigües presenta unes càrregues insostenibles degut al préstec de 5 Milions € que FCC li va fer, que es van destinar al pagament del cànon de la concessió inicial. Els interessos d’aquesta operació, té un interès del 5.50%, un tipus abusiu i completament fora de mercat, el que suposa per l’empresa d’aigües un pagament d’interessos anuals al voltant de 275.000 €. Això tard o d’hora acabarà suposant que l’empresa d’aigües acabi sent deficitària, el que implicarà, si o si un increment del preu del rebut de l’aigua que paguen les veïnes i els veïns del Vendrell.

Aquesta licitació, com molts recordaran es va haver de fer de nou, perquè l’anterior empresa mixta, Aigües de Tomoví va haver de ser liquidada per sentència judicial al trobar els Jutjats irregularitats durant el procés de contractació. Una liquidació d’Aigües de Tomoví en la que FCC ja ha demanat formalment la devolució de més de 1,28 Milions € a l’Ajuntament. Una demanda que l’Ajuntament ha rebutjat i que segurament portarà en un futur pròxim a una nova demanda judicial, una més, contra l’Ajuntament.

Veient aquesta situació d’irregularitats contractuals i més amb les demandes judicials pel mig, resulta curiós que després FCC faci una donació a fons perdut de 25.000 € pels actes de “El Vendrell Capital Cultura Catalana”. Sembla un fet força sorprenent, o potser no ho és tant, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

 

    Signatura de l'acord entre FCC i l'Ajuntament del

Vendrell pel patrocini de la capitalitat cultural 

 Foto Aj. Vendrell

La renúncia a la Bandera Blava

La setmana passada la regidora de turisme i platges, en una entrevista a RTV Vendrell, ens va sorprendre al afirmar que l’Ajuntament del Vendrell per aquest any 2021 no havia fet la sol·licitud per demanar les banderes blaves. 

Un fet si més no curiós, doncs els darrers 32 anys sempre s’havien demanat i obtingut com així explicava la pròpia pàgina web de l’Ajuntament del Vendrell en el seu apartat referent a les platges i a on es donava un gran valor a aquest guardó. És per tant, una decisió que esmena les polítiques vinculades a la gestió de les platges de la nostra vila dels darrers 30 anys i per tant dels successius governs socialistes.

Qualsevol diria que tenir la bandera blava provoca un sobrecost o que els requisits per obtenir-la són gairebé impossible de complir. Si parlem del sobrecost que podria suposar, la mateixa regidora en l’entrevista aclarava que l’Ajuntament ja rebia una subvenció per aquest concepte, i per tant entenc que la renúncia no és per un tema econòmic. En quan als requisits d’obligat compliment, entenc que si ha estat possible aconseguir-la en els darrers 32 anys no crec que ara de cop i volta deixem de complir-los. La veritat és que desconeixo, exactament quin són els motius concrets per no demanar-la, perquè a l’entrevista no ho va aclarir i en la meva opinió va deixar moltes ombres en les seves respostes.

Si es fa un repàs de les Banderes Blaves del litoral tarragoní, tothom pot observar que tots els grans municipis turístics costaners la tenien l’any passat, per això que ara al Vendrell sigui el primer municipi en no tenir-les, potser no és la millor publicitat que podem tenir i més en els temps que vivim.

El que realment és preocupant és que aquesta decisió que, vull recordar, es va prendre fa més de 3 mesos (el període per presentar-se finalitzava el passat 1 de desembre), es faci sense tenir cap informe ni de gestió de les platges, ni dels usos, ni de quin impacte econòmic pot suposar no tenir en les nostres platges aquest guardó.

Aquesta forma de treballar que veiem en el govern local, de “construir els projectes per la teulada en comptes pels ciments”, fan que moltes decisions es prenguin de manera precipitada sense valorar tots els efectes, no ja només els mediambientals, sinó també els turístics i econòmics.

Vull recordar que el Vendrell porta molts anys treballant per ser una destinació de turisme familiar, i les platges com a màxim exponent i referent,  per la qual cosa, ha de complir tots els requisits de serveis i qualitat que demanda qualsevol família. Algunes decisions que  hem sentit per boca de la regidora que es volen aplicar a la gestió de les platges, poden ser contraproduents per aquest tipus de turisme.

Crec, que és imprescindible i necessari que es donin totes les explicacions, a tots els interrogants que han fet que es prengui aquesta decisió. Jo deixaria alguns d’ells, com ara  del perquè no s’ha demanat la bandera blava, de quin seran els serveis que no es prestaran, de quins estudis s’han basat per prendre a aquesta decisió, i quines accions futures en l’entorn de les platges es volen fer que poden afectar al tipus de turisme que ara tenim i que ha estat el que els darrers 30 anys els successius governs socialistes han impulsat

Sense un pla, un projecte i uns objectius clars basats en estudis i diagnosis, una decisió d’aquesta magnitud i transcendència no sabem l’impacte que pot tenir en aquesta temporada a les visites a les nostres platges i sobretot al nostre futur des de la vessant turístic-econòmica.

 

No perdem l'oportunitat dels Fons Europeus pel Vendrell

El Govern municipal del Vendrell fa uns dies va comunicar que ja incorporaria partides relacionades amb els Fons europeus anomenats “New Generation” en el pressupost pel 2021, i que ja s’estaria treballant en diversos projectes que encaixarien en aquest àmbit, com serien el Parc del Botafoc, la preservació de les Madrigueres i el Camí de ronda per la zona del Francàs.

 Vull recordar que en el ple ordinari del passat mes de novembre, vaig defensar la proposta de resolució presentada pel meu grup municipal de Som Poble-ERC, per tal de que la Comissió del Pla de reactivació econòmica i social tractés sobre aquests Fons Europeus així com que la ciutadania amb la seva participació, fos la que decidís finalment quins serien els projectes a presentar. La proposta va ser aprovada per unanimitat per tots els grups municipals.

 Però una vegada i un altre, el govern del Vendrell demostra a les clares que allò que aprova en els Plens és “paper mullat”. Ja no parlem de les propostes presentades pel meu grup municipal, que ha aprovat i no ha engegat, com ara el Síndic del Ciutadà, la modificació del ROM o la constitució de la Comissió de Seguiment del Codi ètic entre d’altres.

 Volia recordar que al mes de juliol, tots els grups municipals vàrem acordar tirar endavant un Pla de Reactivació Econòmica. Desgraciadament, d’allò va quedar només la foto, perquè des del juliol la Comissió del Pla només s’ha reunit una única vegada, a proposta de Som Poble-ERC, a on va quedar de manera manifesta que no s’havia ni començat a treballar en la gran majoria dels acords recollits en el Pla.

 Res més lluny de la realitat,  perquè pel que sembla el govern municipal ha decidit que això ja no cal, es segueixen prenent decisions importants sobre el futur de la nostra vila en un “despatx de la plaça vella”. No podem oblidar els 5 Milions € que es destinaran a l’edifici del Tabaris per exemple, sense ni comptar amb la resta de grups municipals i el que és més greu sense preguntar a la ciutadania, tot i que sempre s’ha parlat que la participació ciutadana era cabdal en el projecte FEDER de Coma-ruga.

 Dels projectes esmentats, tots tres formen part del programa electoral del meu grup i crec fermament que són projectes importants per la nostra vila. Però entenc, que per executar aquests projectes els diners haurien de sortir dels recursos pressupostaris de l’Ajuntament del Vendrell, no d’uns recursos extraordinaris com són els New Generations.

Des que l’any 2008, la caiguda del sector de la construcció ens va deixar una riuada d’aturats, que l’economia local no ha pogut revertir en tots aquests anys, només la millora global de l’economia catalana, dels darrers anys, havia permès reduir l’índex d’atur, però ha estat una rebaixa basada en contractacions en precari i amb sous baixos. L’Administració local no ha treballat en trobar nous sector productius que permetessin la creació de llocs de treball de qualitat, com ho demostra el pes en el PIB local de les diferents activitats.

És per això, que els Fons Europeus “New Generation”, haurien de ser la gran oportunitat de trobar uns recursos econòmics externs i extraordinaris, que puguin servir per fer el necessari cop de timó a la nostra economia local,  ser els veritables motors del canvi econòmic que permeti impulsar-nos, crear empreses en nous sectors productius que redueixin la nostra gran dependència actual del sector serveis (que representa més del 80% del nostre PIB) i sobretot que ajudin a reduir de manera significativament l’actual xifra d’aturats,  agreujada per la pandèmia que ens deixa actualment, percentatges d’aturats per sobre del 20%.

El Govern municipal una vegada més, voldrà deixar passar aquesta gran oportunitat ?

 

 

L'any que ningú hauria volgut viure

Ha acabat aquest 2020, que quedarà en la nostra memòria com l'any de la pandèmia i que va popularitzar la paraula "COVID". 

Per la vila del Vendrell ha estat un any difícil, molt difícil. Ja a primers d'any la tempesta Glòria ens va colpejar amb el seu impacte a tot el front marítim.

Les notícies que anaven arribant de la Xina i posteriorment es reproduien a Itàlia, mai haguéssim pensat que ens afectaria amb tanta força i que canviaren tant el dia a dia de les nostres vides.

El 2020, era  l'any de la Capitalitat Cultural Catalana, que en el seu acte inaugural ens van regalar un nou himne pel Vendrell. Però  les restriccions de la pandèmia, van implicar que aquesta capitalitat quedés completament desdibuixada. Tampoc,  hores d'ara no sabem quin era el programa d'actes que el govern havia previst durant l'any, perquè el dia que es va iniciar el confinament domiciliari, a mitjans de març, encara aquest programa no s'havia fet oficial. Per tant, mai sabrem a certesa si realment podien haver aprofitat o no aquesta oportunitat.

Amb el confinament, vàrem comprovar el millor que tenim com a societat, tothom va posar el seu granet de sorra per ajudar, va aparèixer des de la societat civil, la Xarxa de Suport, i els sanitaris en primera línia de foc lluitant contra la maleïda pandèmia. Crec que tots hem de tenir paraules d'agraïment a tota la feina realitzada per tots els que van estar en primera línia.

Un fet destacable, va ser la dimissió dels administradors de festa major, el que juntament amb les restriccions en la mobilitat, va fer que tinguéssim una festa major força descafeïnada.

La temporada turística va ser molt curta i decebedora degut a les restriccions als viatgers, i els efectes de la segona onada que es va iniciar a finals del tercer trimestre. Aquest fet va implicar que el principal sector d'activitat econòmica es veies molt afectat, i va impactar en la taxa d'atur que ha anat escalant fins al 20% amb un notable increment d'aturats al que hem d'afegir els més de 2.800 treballadors i treballadores que es troben en un ERTO. Un panorama a nivell d'ocupació certament desolador.

En l'apartat polític, creiem que podem donar com molt important la signatura per part de tots els grups municipals del "Reactivem El Vendrell" un conjunt de mesures per fer front a la crisi econòmica i social a la vegada que hauria de servir de posar les bases per revertir el futur econòmic de la nostra vila. 

Com aspectes negatius, podem recordar que es va portar, gràcies a la denúncia de l'oposició, a la fiscalia les irregularitats de l'Escola de Música (tot i que sembla que finalment aquesta ha arxivat les diligències no perquè no hi hagués cas de prevaricació, sinó perquè hauria prescrit).

Destacar que el Sr. Christian Soriano va haver de renunciar el càrrec de Conseller Delegat de TV Vendrell degut a que havia fet un escrit a on certificava uns acords del Consell d'Administració que no havien estat reals.

Tampoc podem oblidar que encara que el govern ho volia silenciar, gràcies una vegada més a la nostra denúncia, hem conegut com el cost de l'enderroc i posterior reconstrucció del Tabaris s'incrementava en més de 4,5 Milions €. Un fet que demostra a les clares la manca de transparència del govern municipal.

Amb la segona onada, vàrem veure les manifestacions dels restauradors i comerciants a on demanàvem rebaixes en els impostos i taxes municipals, i en el mateix moment que es manifestaven a la Plaça Vella, el govern anunciava a la premsa una pujada important dels impostos i taxes municipals pel 2021. Tota un despropòsit.

Davant d'aquesta proposta del govern (al contrari de la gran majoria de municipis a on ha primat la congelació d'impostos i taxes) només gràcies als diferents recursos que el nostre grup vàrem presentar durant el procediment d'aprovació, van aconseguir que finalment el govern es veiés obligat a retirar 3 de les pujades d'impostos i taxes previstes (ni el preu del bus, ni de la utilització de les instal·lacions esportives ni els guals, pujaran aquest 2021).

Ja hem acabat aquest maleït 2020, a la vegada esperem que aquest any 2021 ens porti millors notícies en els diferents àmbits i que tornem el més aviat possible a la normalitat que teníem abans.

Molta força a tothom.