Donem una segona oportunitat al Teatre Cinema Brisamar

Davant la situació de deteriorament que ha portat inclús d'haver de fer un tancament al voltant de l'edifici, en el Ple del mes de desembre vàrem introduir una proposta de resolució sobre el Teatre Cinema Brisamar.

Tots coneixem que aquest edifici, amb gairebé 60 anys d'història, va ser adquirit per un total de 1,2 Milions € per l'Ajuntament ara farà més de 10 anys, i ara mateix es troba en una situació gairebé de ruïna, amb pèrdua de molts elements de la façana i amb l'interior força malmès.

Tinc el convenciment de que si no fem aviat una intervenció d'urgència, acabarem declarant l'edifici en ruïna. Ja en el 2017 es va fer un projecte d'enderroc parcial de certes parts de l'edifici, però com sempre allò va quedar parat i sense fer res.

Per aquest motiu demanàvem que es fes el més aviat possible un informe sobre la situació actual de l'edifici, per si es pot o no recuperar. La resposta del govern municipal va ser que ara això no toca, que primer és el projecte del Tabaris i el Feder de Coma-ruga i que més endavant ja es faria. Es va arribar a parlar d'una o dues legislatura.

A més demanàvem que si fos viable de recuperar-ho, s'iniciés un procés participatiu per tal que la ciutadania pogués decidir amb el seu vot quin ús se le voldria donar a l'espai.

Vaig recordar al govern que tant el PSC com l'AVP posaven la recuperació de l'edifici com uns del projectes més importants d'aquesta legislatura segons 6 el seu propi programa electoral.

Finalment, la nostra proposta va tirar endavant per unanimitat, però ens sembla que dificilment es farà cap mena d'actuació urgent en l'edifici i això provocarà que potser mai el podem recuperar.

Un ple llarg a on el Govern venç però no convenç

Ple ordinari del mes d'octubre, el més llarg de la legislatura, 6 hores i mitja de debat intens.

Un ple a on el govern va presentar la seva proposta d'ordenances on bàsicament inclou un increment del 10% de la taxa de la brossa i activa el recàrrec de l'IBI dels grans tenidors. Unes modificacions en les ordenances en les que preveu obtenir uns 600.000 € addicionals d'ingressos imprescindibles per fer front al augment de la despesa pels sous d'un govern amb 9 regidors a temps complert i amb la nova figura dels càrrecs de confiança del que fa unes setmanes ja tenim el primer nomenament (el núm. 3 de CS a les llistes electorals). Ja saps si no guanyes el teu lloc a les urnes, no et preocupis et donen un càrrec amb un cost de gairebé 50.000 € (si incloem la seguretat social).

El nostre grup va presentar una proposta alternativa d'ordenances amb la modificació de 7 d'elles. Les més destacables:

• Rebaixa IBI per compensar parcialment la pujada encoberta del 2019
• Bonificacions a Locals Comercials
• Bonificacions per Estalvi Energètic
• Rebaixa del preu del parking de la Plaça Pep Jai.
• Increment de la taxa de vivendes d'ús turístic

El govern va rebutjar completament la proposta tot i dir que hi havien moltes de les mesures que figuraven en la nostra proposta que els hi podien agradar. Això si cap intent per poder seure en una taula per poder discutir-les.

Tanmateix el nostre grup va presentar juntament amb la resta de l'oposició una moció a favor de l'amnistia dels presos polítics i el dret d'autodeterminació. Amb un empat en la votació, el vot de qualitat de l'alcalde va fer que la moció fos rebutjada.

També la darrera moció de suport a la plataforma Sos Penedès en la lluita contra el polígon Sant Marçal-Can Vies, va ser rebutjada gràcies de nou al vot de qualitat de l'alcalde (una fórmula que va permetre rebutjar fins a 3 mocions presentades). Utilitzar aquesta prerrogativa de forma recurrent demostra el grau de diàleg que manté aquest govern.

Destacar que varen donar suport sobretot a la moció de Primàries, a partir d'una proposta de la Xarxa Vendrellenca, sobre la instal·lació d'una estació de bombeig feta a la Plaça de les Palmeres a Sant Salvadofa fa gairebé 12 anys amb uns cost de 2,4 Milions € i que mai ha funcionat, i sense que els succesius governs municipals hagin fet res per evitar-ho. El comentari de l'alcalde dient que vol mirar endavant i no vol buscar responsables del que va passar i fent indirectament responsable en part a l’anterior regidor de platges, un trànsfuga que el govern del PSC va protegir en el seu govern, demostrar clarament que en aquest cas va perdre de forma notable els papers.

No vull acabar, sense mostrar la meva decepció personal cap a la nova representant de l'AVP, aquells que venien a canviar-ho tot, però que en el Ple d'avui ha aprovat una pujada del 10% de la taxa de la brossa, ha rebutjat rebaixes en l'IBI i en bonificacions pels locals comercials del Francàs, Coma-ruga i Sant Salvador, que diu que vol mantenir les ISO i les Banderes Blaves (en contra del que establia el seu propi programa electoral), i a més que tot i treballar al 100% de la jornada diu que necessitarà 6 mesos per determinar en que consisteix la seva regidoria de Cohessió Territorial. Quina oportunitat perduda per revertir les coses.

La manca de transparència no ajuda a definir el futur del Vendrell

Ja avisava en el meu darrer article, de que el Govern del PSC del Vendrell mostra greus deficiències en la transparència. El darrer ple ha demostrat, el que ja venia avisant, davant una pregunta incomoda, el Govern Municipal i el seu Alcalde, fan el silenci. Cap resposta a la pregunta, de perquè es pot incomplir el Pla d’Ajust per tenir càrrecs de confiança, però s’ha de complir inexcusablement per fer retallades en els serveis públics.

Un altre mostra de falta de transparència, és que no s’han fet públics els acords signats entre les tres formacions polítiques que formen el govern, i per tant no sabem realment quina és la seva fulla de ruta de la legislatura.

Això si, vivim dia si, dia també, a un bombardeig publicitari de la tasca del nou govern tant pel web, com de les xarxes socials municipals, notícies que la majoria de vegades no afecten realment a la vida diària dels vilatans. A més, el no donar cap veu a l’oposició en aquests mitjans, incompleix manifestament el que estableixen els decàlegs i reglaments municipals en vigor.

Per molt que la publicitat de l’Ajuntament ens faci creure que les coses han canviat, fora bo recordar que l’Ajuntament segueix en un dur Pla d’Ajust fins al 2023 i que ara per ara, no li permet gaires alegries. Per això, els 550.000 € d’increment anual que significarà els sous de l’equip de Govern i els seus càrrecs de confiança (incomplint de forma manifesta aquest Pla d’Ajust), impactarà de forma notable en els comptes municipals i provocaran el més segur, una forta pujada d’impostos i taxes pel 2020, ja que els crèdits bancaris s’han de destinar obligatòriament a inversions concretes i no a les despeses del dia a dia.

Tots tenim clar, que hi han serveis públics bàsics, que no compleixen els mínims que demanda la ciutadania, com per exemple la neteja viària, però resulta que fa tres anys i mig que tenim cancel·lat el contracte sense saber les raons de perquè s’ha mantingut en aquesta situació, i encara més, quan les factures es paguen mitjançant un Decret d’Alcaldia ja que l’interventor municipal no vol autoritzar en cap cas el seu pagament.

El que m’entristeix, és que municipis de la nostra grandària, es plantegen visions de futur per les seves viles, cosa que el Sr. Alcalde ni tant sols menciona en les diverses entrevistes fetes en les darreres setmanes. Ni una sola paraula, sobre que farà per buscar altres sectors econòmics per reduir l’enorme pes del sector serveis en l’economia local evitant el que va suposar la construcció en el passat, ni com millorarà les problemàtiques dels nostres joves, ni quina política d’habitatge vol fer, ni tampoc que farà per millorar la situació dels aturats de més de 45 anys (fora dels milions d’euros que es reben pels programes del SOC), o quines polítiques es faran per poder crear nova ocupació que permeti reduir l’índex d’habitants de vila (al voltant d’un 50%) que treballen fora de la nostra comarca.

Des que va esclatar la bombolla immobiliària, els diferents governs municipals no han treballat en poder canviar el model productiu amb una estratègia de ciutat, aquella que ens pugui permetre un creixement sostenible i contingut, amb la finalitat de donar feina als vilatans avui i en un futur, en una vila amable, projectant un Vendrell de futur com a model de convivència, de qualitat de vida i de sostenibilitat.

Ara sembla que tampoc toca, en uns moments en que s’albiren els primers símptomes d’una possible nova crisi econòmica.

Primer Ple Municipal de la Legislatura 2019-2023

En el primer Ple de la Legislatura, d'un cartipàs "interruptus", vull dir parcial, a on no s'han tractat la majoria de les coses important d'un cartipàs.

En nom del Grup Municipal de Som Poble-ERC, he defensat la nostra proposta de que el Sr. Alcalde retirés, la delegació que demanava l'equip de govern per tal de que el Ple li cedis unes competències assignades que té per llei. Aquestes competències suposarien de facto que qualsevol contracte, servei, etc. de l'import que sigui ja no passin pel Ple, amb això el Govern Municipal evitaria tant la participació de l'oposició com el debat públic que per exemple es genera en un Ple amb la presència de la TV Vendrell.

Quan precisament la ciutadania té major desafecció sobre els polítics, aquest acord suposa un "cop" contra la transparència, al treure del debat públic decisions que afecten pel seu import o pels terminis de forma important la vida dels vilatans i vilatanes (els contractes de neteja viària, d'escombraries, obres del Feder, grans obres serien un exemple).

Vull recordar, com he fet en la meva intervenció, que els acords signats entre el PSC-AVP es deia que “el govern, vol comptar amb totes les formacions polítiques en l’Ajuntament per fer un Vendrell plural”.

Doncs  resulta que el primer acord que presenten, ni pluralitat ni comptar amb ningú, tot fora del debat del Ple, de la llum i dels taquígrafs i que a partir d'ara les grans decisions es prendran a porta tancada, que en temps passat ja sabem que va generar, tot segons el Govern per una suposada Agilitat Administrativa.

Del PSC ja era esperable, però que AVP i Seve, que és gent corrent, que mai han ocupat cap càrrec polític i on en el seu programa, demanaven màxima transparència en totes les decisions que es prenen, ens demostra que es necessita molts pocs dies per canviar d'opinió i pujar-se al carro de les formes de fer que ens han governat els darrers 40 anys. 

Una veritable llàstima.

Però us asseguro que nosaltres seguirem, que la Legislatura 2019-2023 només acaba de començar.

El desencís de la reunió del Feder de Coma-ruga

L’altre dia, vaig assistir a la primera reunió del Procés participatiu del Feder de Coma-ruga. La majoria de les intervencions dels ciutadans presents, demanàvem que en l’edifici Tabaris s’aprofités la piscina existent i es valorés fer un Balneari. La resposta per part de l’organització, va ser contundent “ho sentim, el projecte esta tancat, això no és el que esta previst fer i ara ja no estem a temps de modificar-ho”, el que em confirmava els meus pitjors presagis.

L’organització va explicar, que el que ara es decideix bàsicament queda circumscrit a temes de mobilitat a la zona, a si es volen més o menys zones enjardinades o a quin ús es donarà a l’edifici del Tabaris. A l’abril del 2017, a les xarxes socials ja vaig avisar que la participació ciutadana quedaria enquadrada exactament en els mateixos aspectes que es van confirmar a la reunió.

Abans de començar la reunió, un veí em comentava “a mi els regidors m’han dit que res esta decidit i per això hem de ser molts els que demanem la piscina, hem de poder aconseguir-la”. Jo li vaig dir, davant la seva sorpresa, que el projecte ja estava tancat i que en cap cas no hi hauria piscina.

S’ha de denunciar la falta de transparència sobre el projecte, he trobat a faltar un apartat específic en la web a on es mostrés el projecte (per exemple hores d’ara encara no figura cap planell de com quedarà l’edifici del Tabaris), això amb l’afegit dels comentaris de diferents regidors, dient que, tot estava encara per decidir, van fer creure a molts veïns i veïnes que encara estaven a temps de decidir més coses del projecte.

Mirant l’enquesta que apareix al web municipal, qualsevol ja veu molt clar cap a on va aquest procés participatiu, si a més, tenim en compte que posteriorment hi haurà una valoració per part pels tècnics municipals de totes les propostes que es presentin. Els 2,3 Milions € del Feder estan assignats a unes obres concretes i per tant, qualsevol proposta que no figuri en el projecte inicial significarà forçosament un sobrecost que no sabem com es financiarà. Puc assegurar, que d’entrada el projecte inicial no inclou elements imprescindibles com ara la climatització o el mobiliari. D’aquests tipus de projecte inacabats, ja hem vist uns quants a la nostra vila, no vull deixar de recordar el que va passar amb els elements que li faltaven al projecte de l’Escola de Música, que van generar una càrrega econòmica molt important a l’Ajuntament i del que encara estem pendents de les resolucions judicials.

Aquesta política de “pilota endavant”, que han utilitzat històricament els governs successius de PSC i Pdecat (antiga CiU), ha tornat a veure de nou la llum. No ha estat fins ara, que el Govern ha reconegut que no es farà cap obra abans de que finalitzi la legislatura (maig 2019). Un fet que es veia que passaria, si un comprovava com en els diferents pressupostos anuals, eren gairebé inexistents les partides d’inversió destinades al projecte Feder.

Queda clar que el Govern amb aquest projecte ha fet allò, de “construir la casa per la teulada”, primer invertir i després ja decidirem què fem. Les experiències passades per part del nostre Ajuntament fent inversions semblants són esgarrifoses, no hauríem d’oblidar els 3 Milions € gastats en la compra d’un solar de l’Avinguda Palfuriana que ara s’utilitza només com a zona d’aparcament o els 1,2 Milions € invertits en la compra del ruinós Teatre Brisamar, tots ells en moments de dificultats econòmiques manifestes en les arques municipals.

Com jo ja vaig dir temps, aquest Feder suposarà simplement un “Xapa i Pintura” d’un espai que s’ha deixat degradar al no haver fet el necessari manteniment. El que si crec és que, en cap cas, no donarà solució a la gran majoria de les problemàtiques i demandes dels veïns i veïnes d’aquests barris.

Veurem en que queda tot plegat.

Perquè el Govern del Vendrell no executa les mocions ?

En aquesta legislatura el Grup Municipal d’ERC, hem presentat un total de 32 mocions al Ple Municipal del Vendrell. D’elles es van aprovar un total de 28, de les quals un total de 15 per unanimitat de tots els grups polítics.

Hem presentat mocions per reclamar solucions a diferents problemàtiques del nostre municipi. Van demanar un estudi global sobre el transport urbà, informes Adif sobre el tercer fil que ara tants problemes de soroll esta causant, sobre els problemes de l’aparcament de l’Hospital, sobre els dipòsits pluvials del front marítim per evitar així les possibles inundacions, perquè es rebaixi la taxa d’escombraries per utilització de la deixalleria comarcal, per un accés de la N340 a Torreblanca, per millores en les Madrigueres, per millores en els passos sota la via en Francàs i Coma-ruga o per demanar l’ampliació dels horaris de pas de la línia R4 de Rodalies.

En la tasca d’oposició i de control, hem demanat la creació d’una oficina per controlar els grans contractes, així com auditories sobre el contracte d’enllumenat, la gestió de les piscines, o sobre Parven i la zona blava. No van aconseguir remunicipalitzar la neteja viària que tantes queixes té, ni frenar la constitució, que considerem contra llei, de la nova empresa mixta de l’aigua.

I no hem oblidar la part nacional, com l’adhesió a l’AMI, contra la violència de l’1 d’octubre, a favor del Pacte Nacional del Referèndum o contra la criminalització dels CDR, ni la social com demanar l’eliminació del IRPH en les hipoteques, la Garantia +55, el dret per demanar les mateixes condicions laborals entre homes i dones, o sobre la violència de gènere.

Realment és molt desencisador veure que totes aquestes mocions aprovades l’equip de govern no ha executat pràcticament res. Per aquesta raó, el passat febrer van presentar una moció de mocions per reclamar la realització de les mocions aprovades, que tot i tornar-se a aprovar no ha servit de res.

Des d’ERC tenim molt clar que és imprescindible un canvi en les formes i en la política local.

On són les inversions per Sant Salvador, Coma-ruga i Francàs

Que l’eix Marítim (Sant Salvador, Coma-ruga i Francàs) té unes mancances importants d’inversions, és un fet que qualsevol resident o visitant ho pot fer visible.

La voluntat d’ERC, amb la seva entrada al govern municipal a l’inici de la legislatura, va tenir com un dels seus objectius el acabar amb aquestes mancances per l’eix marítim. Per això, tot i que no era el projecte que nosaltres haguéssim fet, van donar suport al projecte FEDER per Coma-ruga que significava una inversió de 2,3 Milions €. Creiem que suposaria un punt d’inici en el canvi en la política municipal cap a aquestes zones del municipi.

Però, ja des del moment de la seva presentació en públic, no ens va agradar com es plantejava el projecte als vilatans i vilatanes. Les nostres sensacions no han estat errades, i el projecte s’ha alentit enormement, sense cap raó aparent.

Des de l’atorgament del FEDER, fa ja més d’un any i mig, el Govern municipal pràcticament no ha realitza cap actuació, excepte la contractació d’un dinamitzador turístic i sembla que ara una empresa externa que farà un procés participatiu. Un procés del que desconeixem ara per ara en que consistirà.

Tenim clar que, amb aquests endarreriments, serà molt difícil començar les obres abans de les properes eleccions municipals i desconeixem a que es destinaran els 650.000 € pressupostats per l’exercici 2018.

Fora d’aquesta promesa del FEDER, no hem vist cap altre inversió per aquest eix, ni tampoc s’ha treballat per trobar solucions a les problemàtiques que es manifesten diàriament, com són per exemple la neteja viària, la recollida de residus, un transport urbà ineficient o les inundacions que es pateixen cada cert temps.

Des d’ERC tenim clar que haurem de treballar molt per millorar aquest entorn que per desgràcia ha estat abandonat durant molt de temps per la política municipal.