Reflexions del darrer Ple del 2020

El Ple ordinari de desembre va ser el més curt del que portem de legislatura. Potser per la data (29 de desembre), o perquè tots els regidors hem fet una reflexió, els posicionament a les propostes van ser més concretes i més curtes el que va permetre fer el ple en poc més de 3,30 hores, molt lluny de les 6 hores de mitjana de durada habitual.

Del Ple hauríem de destacar que el govern va haver de retirar un punt de l'ordre del dia. El nostre grup  va demanar un informe a la Secretaria Municipal i aquesta va confirma que l'acord era a totes llums il·legal.

Aquest mes de desembre, han estat dues vegades que el govern ha hagut de retirar propostes en els plens al no ajustar-se a la legalitat, el que demostra una vegada més que tenir una majoria de vots en el Ple no suposa en cap cas que les coses es facin correctament.

D'entre les propostes presentades, voldria destacar la nostra proposta per regular per ordenança els habitatges d'ús turístic. Una ordenança que trobo imprescindible per mantenir un turisme de qualitat en la nostra vila, a la vegada que permeti regular les relacions dels nostres visitants amb els veïns en aquells pisos turístics que es troben en comunitat de propietaris. 

Li demanàvem al govern un termini de 6 mesos (temps suficient) per fer aquesta ordenança, al considerar que d'aquesta forma, podria entrar en vigor el proper estiu. El govern al contrari, no va voler comprometre's a posar cap data per realitzar-la. Un fet que demostra a les clares com porta actuant durant aquesta legislatura, aprovant propostes i després deixar-les a un calaix "sine die". Ja tenim diversos exemples d'aquesta actuació, com ara la modificació del ROM, el Síndic del Ciutadà, la comissió de seguiment del codi de conducta, o l'oficina de control de contractes, entre d'altres.

Per la resta del Ple, àmplies majories e inclús unanimitats en la gran majoria de punts de l'ordre del dia, excepte en la proposta que tota l'oposició vàrem presentar en suport a la sentència d'en Dani Gallardo, que va sortir rebutjada amb els vots en contra del PSC-C'S.

Acaba el 2020, i esperem que en el 2021 ens abandoni definitivament aquest maleït "bitxo" que ha canviat les nostres vides.

FELIÇ ANY 2021 A TOTHOM

El govern municipal ha de retirar 3 taxes de les ordenances fiscals del 2021

En la meva intervenció en el Ple Extraordinari del 24-12-2020, en nom del Grup Municipal de Som Poble-ERC ,va dirigida a explicar que gràcies als diferents recursos i al.legacions que hem presentat durant el procés d'elaboració de les ordenances fiscals, el govern municipal ha hagut de retirar el 50% dels impostos i taxes que volia pujar de cara a l'any 2021.

Més concretament ha hagut de retirar les pujades previstes en:

• Taxa Guals (un 7%)
• Taxa utilització instal.lacions esportives (un 3,4%)
• Preu públic de transport urbà (un 3,4%).

Li hem demanat al Govern que facin autocritica d'aquest fet i que miri de fer les coses segons el que marca la llei.

Els sobrecostos tornen a les obres del present

Parlar de l'Escola de Música és un tema molt conegut per la ciutadania, aquell projecte que costava uns 12 Milions però que les greus deficiències en la contratació feia que l'Ajuntament acabés pagant gairebé 50 Milions €.Aquest tema després de les demandes de l'oposició, el govern ho va portar a la fiscalia.

Semblava un tema de temps passats, dels moments de la bombolla immobiliària. Molts de nosaltres creiem que en aquest moment a on la transparència hauria de ser la base de tot, no passaria.

Un recorda el llibre "Conte de Nadal" de Dickens, per recordar que els fantasmes del passat sempre tornen, i això és el que sembla que passa a la nostra vila. Sempre la paraula "obra" va vinculada a disfuncions i a una gran manca de transparència.

Si, vull parlar del Tabaris i por ende del projecte "Feder de Coma-ruga", un projecte iniciat en el 2016 i que ara passats 4 llargs anys hem descobert que havien amagats 4 milions de per ara de sobrecost sobre el projecte inicial de poc més de 1 Milió €. Dic per ara, perquè encara les obres ni han començat i ja sabem per experiència que sempre, sempre, costen molt més que allò que es pressuposta.

Però aquest projecte té una particularitat, que va haver un procés participatiu, amb moltíssimes deficiències, però a la fi amb la participació de la ciutadania. 

Doncs ara observem que el Govern Municipal, sense consultar a ningú, ha decidit que el projecte del Tabaris que consistia en rehabilitar l'edifici, ara s'ha d'enderrocar i que s'ha de fer un nou edifici a semblança del ja existent.

Una solució d'aquest tipus, s'hauria d'haver explicat a la ciutadania, així com iniciar de nou un procés participatiu perquè aquesta decideixi quin ha de ser el futur del projecte. Però això de la participació ciutadana és un tema que el govern actual no s'acaba de creure.

Aquestes formes de governança haurien de formar part del passat. En l'actualitat, la ciutadania per llei i pel seu propi empadorament ciutadà ha d'agafar les regnes de les grans decisions, així és com ho veig i com ha de ser.

Una de les característiques dels diferents governs que han gestionat la vila del Vendrell és la realització de grans obres que s'acaben convertint també en grans problemes.

Aquest no és el Vendrell que volem, d'esquena a la ciutadania, de sobrecostos. Vull i volem un Vendrell transparent, que expliqui els seus projectes de forma clara i entenidora, amb costos clars i que gestioni de la millor manera possible els recursos dels que disposa, que no hem d'oblidar que venen dels ciutadans i ciutadanes.

Només així podem amb mirada llarga de futur podem crear entre tots nous projectes on el sobrecost i la manca d'informació no tinguin cabuda.

Reflexions sobre el Ple de l'Estat de la Vila

 Vull deixar-vos les meves reflexions del primer Ple de l'Estat de la Vila que s'ha fet al Vendrell. 

Gràcies a que el nostre grup municipal va impulsar l'inici del procediment per la seva convocatòria, ha permès per primera vegada poder tenir un Ple de l'Estat de la Vila.

El govern municipal va presentar les accions fetes en l'any i mig que portem de legislatura, amb una intervenció de l'Alcalde, podriem definir-la de moltes dades "a la carrera" sense deixar clares quines eren o són els seus veritables objectius.

El batibull de dades que ens va oferir l'intervenció de l'alcalde, va girar en voler apropiar-se d'actuacions d'altres administracions públiques (Plans d'ocupació, reforma SOC, Marketplace, desenvolupament fibra òptica) e inclús van sentir allò que era un Govern que creaba ocupació. Una dada clarament esbiaxada,  ja que tenim 900 aturats més des de que Kenneth Martinez és alcalde de la nostra vila.

Es va parlar del Pla de Reactivació, (que vull recordar va ser una demanar de tota l'oposició davant l'actitud passiva del govern), en el sentit que ja ha estat realitzat en un 75%, quan ni tant s'ha fet ni una sola reunió de la comissió que s'encarrega del seguiment d'aquest Pla.

El nostre portaveu, en Marc Robert, va fer una intervenció des de dues vessants, per una part parlant de les  propostes que des del nostre grup hem impulsat,com ara la millora de la transparència (la creació del síndic del ciutadà i el codi de conducta del càrrecs electes) o com treballant per convertir al Vendrell en un municipi feminista.

Per un altre part, va deixar palés que en els pitjors moments de la pandèmia hem estat al costat del govern, per impulsar i treballar en un Pla de Reactivació Econòmica i social, que entenem que no es pot quedar en un grapat de mesures sino que s'ha de treballar en desenvolupar un nou model econòmic per deixar de dependre únicament del sector serveis, un dels més afectats per la crisi econòmica i social vinculat a la pandèmia.

I va voler recordar que el Covid-19 ja ens ha golpejat a la nostra, amb més de 5.000 persones entre aturats i ERTOS, que ens deixa una vila amb greus deficiències socials i econòmiques que pronostiquen uns mesos o potser anys molt complicats per tots els vendrellencs i vendrellenques.

Una visió de la realitat que el govern va ser incapaç de posar sobre la taula.

Quan és la Setmana de la Mobilitat ?

Del 16 al 22 de setembre s’ha celebrat la “Setmana Europea de la Mobilitat 2020”. L’Ajuntament tot i adherir-se a la campanya, no ha fet cap activitat concreta i ni tan sols ho ha mencionat a la seva web ni a les xarxes socials, fet que demostra quina és el valor que té la mobilitat per part del govern municipal.

En el cas de la mobilitat, mai sabem qui és l’interlocutor vàlid del govern, ja que tenim una regidora de mobilitat, un de transports i inclús la regidora de cohesió territorial ha explicat temes ferroviaris. Aquesta problemàtica la tenim també en altres àrees com esports, dividida en dues regidories arribem al màxim del despropòsit amb la de cultura i festes gestionada des de tres regidories diferents, quan en el govern de l’anterior legislatura una única regidora portava les dues àrees.

Tornant a la mobilitat, hem tingut diversos exemples en aquests darrers mesos que ens indiquen que no és una prioritat. Un primer exemple és el cas del Bus a Demanda. Aquest projecte ha estat llargament demandat pels veïns i veïnes, ja que per  molts d’ells és imprescindible donada la gran extensió de la nostra vila -36,8 km2- i perquè podria ajudar a solucionar les greus dificultats per moure’s per tot el municipi. Aquest projecte, anunciat al març del 2018 pel nostre alcalde quan era el regidor de transports,  semblava que per fi entraria en funcionament en el primer trimestre d’aquest any .El projecte estava aprovat i pressupostat, però el retoc del pressupost del mes de juliol  amb l’excusa de que no hi han diners va fer que hagi quedat aplaçat sense data concreta d’inici. No hi han diners pel Bus a demanda, però per contra s’incrementa el cost polític del govern municipal amb la incorporació de la Sra. Galeano, justament per portar una cartera ja coberta.  

Un altre exemple d’aquesta manca de sensibilitat són les obres de la línia R4 de Rodalies. Aquesta línia és bàsica en el transport de molts treballadors de la nostra vila que treballem a Barcelona o al seu àmbit metropolità i també pels estudiants que es traslladen a les universitats. Doncs bé, vaig preguntar en el Ple de Juliol sobre què havia previst el Govern Municipal per donar alternatives als usuaris davant les obres en la R4 que incrementen el viatge gairebé fins a les dues hores fins a Barcelona. La resposta va ser  que no havien rebut cap queixa, fet que demostra que en cap cas no ens adelantem als aconteixements. Coneixo de primera mà vilatans que han hagut de buscar alternatives de viatge, ja que per desgràcia ni Rodalies de Catalunya ni tampoc l’Ajuntament del Vendrell han fet res per buscar-les. Altres municipis de la nostra Vegueria, com per exemple Vilafranca (al que també afecten les obres), han   incrementat de manera notable els busos express a primera hora del matí.

I tampoc podem oblidar els problemes d’aparcament i com és de necessari un nou pla d’aparcaments que havia d’ajudar a redefinir els emplaçaments, entre d’altres coses per resituar-se aquells situats irregularment en zones verdes, però la licitació del concurs tot i que s’havia resolt inicialment a favor d’una empresa finalment ha quedat desert el que suposarà molt més endarreriments en la seva materialització. 

Queda molt clar que el nostre municipi té greus problemàtiques sense resoldre en matèria de mobilitat  i va sent hora que el govern municipal miri de buscar solucions reals  a totes i cadascuna d’aquestes problemàtiques.

Tots som Vendrellencs

En el passat Ple Ordinari del mes de juny de l’Ajuntament del Vendrell, vaig interpel·lar al regidor de Govern del PSC, Sr. Alfons Herrera, sobre una resposta que havia escrit a les xarxes socials, a on considerava que hi havia gent que desconeixia el que passa amb la desembocadura de la Riera de la Bisbal a les Madrigueres, qualificant a certes persones com a “pixapins”.

Aquest mot utilitzat, carregat de superioritat moral trobo que és un fet intolerable per un càrrec electe en una societat com la nostra.

El problema és que davant la meva queixa, va ser incapaç de demanar perdó ni ell ni l’alcalde de la vila el Sr. Kenneth Martínez e inclús ni tant sols es van dignar en contestar, el que demostra un tarannà totalment inacceptable per part d'uns representants públics del Vendrell.

El creixement poblacional tant important que va viure la nostra vila en els darrers 10-15 anys que deixa que dels 37.606 habitants ni tant sols una tercera part hagi nascut a la comarca del Baix Penedès el que ens permet tenir una gran riquesa personal i cultural a la nostra vila.

Però no només hi ha això, el Vendrell té com base actual de la seva economia el sector serveis i sobretot el turisme. Per tant, hi ha una gran quantitat de persones que viuen a la capital catalana o a la seva àrea metropolitana que tenen una segona residència o que passen llargs períodes en la nostra vila i per tant contribueixen econòmicament als pressupostos municipals amb el pagament d’impostos locals i els hauríem de considerar també com a vendrellencs i vendrellenques.

Les manques de respecte i menyspreu haurien de ser totalment desterrades, en una vila que es considera oberta, integradora i com el propi PSC diu en el seu programa, inclusiva.

No comença bé el Sr. Kenneth Martínez com a nou Primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, quan és incapaç de demanar disculpes pels comentaris d’un membre del seu partit.

Sr. Martínez i Sr. Herrera encara estan a temps de demanar disculpes, perquè tots som vendrellencs.

El Turisme Post-Covid19

Ara que sembla que la pandèmia del Covid19 pot estar controlada des de l’òptica sanitària, s’avança amb la desescalada i en moltes zones en poques setmanes ens podem trobar en la mal anomenada “nova normalitat”, i és just quan apareixen de manera més latent els efectes colaterals de la crisi socioeconòmica que ens ha deixat el maleït Coronavirus. En el cas del Vendrell, podem dir que a dia d’avui ja ho estem patim, amb 3.500 aturats i 2.000 ERTO’s.

Al contrari que han fet altres municipis del nostre entorn, el Govern Municipal del Sr. Kenneth Martínez va obrir les platges al passar a la fase 2. Per desgràcia, hem vist moltes fotografies a les xarxes socials, que a més personalment he pogut comprovar, amb unes platges amb un aspecte lamentable, amb una manca total de salubritat, amb la sorra bruta, tota plena de canyes i amb desnivells de més d’un metre per poder entrar a l’aigua. Crec que haver permès anar a les platges i ser incapaços de tenir-les en el millor estat per permetre el bany no ha estat la millor decisió. Un municipi com el nostre no es pot permetre aquesta enorme improvisació en algunes decisions que es prenen.

El sector turístic abandera la nostra economia local, però justament és un dels sectors que més esta patint en aquest 2020, tant per la pèrdua de la temporada de Setmana Santa com segurament també la d’una bona part de tot l’estiu.

En aquests moments d’incertesa, les persones que ens visitin han de poder anar a les platges o passejar per les zones comercials amb la màxima seguretat possible i sense cap risc de contagi. En el compliment de totes les normes sanitàries es fa imprescindible la col·laboració de tots els agents implicats en el sector turístic, com hotels, càmpings, apartaments turístics, restauradors o comerços.

Crec sincerament que, tot allò que hem fet fins ara canviarà, els turistes demanaran tenir la màxima informació i que a més aquesta sigui, clara, certa i transparent, i per tant moment de no improvisar en les actuacions. L’Ajuntament del Vendrell, ha de crear un Pla d’impacte Post-Covid per aquesta mal anomenada “nova normalitat”, sense parxes, amb valentia, amb rigorositat que doni aquesta seguretat a totes les persones que ens visitin. Hem de demanar sentit comú a tot els nostres visitants, però a la vegada és imprescindible que hi hagin normes e instruccions clares des del primer moment.

Els temps de canvis són moltes vegades temps d’oportunitats, però per això s’ha de tenir la valentia per apostar per elles i així poder aprofitar-les. Per tant ara tocarà per exemple, com podem millorar els nostres serveis públics, com ara la tant demandada neteja viària, o com introduir el “Big Data” com element imprescindible en la pressa de decisions. Tota aquesta ingent informació pública-privada de la que es disposa, ens hauria d’ajudar a permetre satisfer les exigències d’informació de qualsevol turista que ens visiti.

Quan arribi la tardor, ja valorarem en quina situació ens trobem, quines són les eines que podem tenir per anar cap a un model de turisme molt més sostenible o quines propostes s’hauran d’introduir per que els nostres visitants millorin la seva experiència en la seva visita a la nostra vila. En els propers mesos ens juguem molt, i per això hem d’estar alerta i encertar en aquelles polítiques publiques que ens puguin permetre aprofitar aquests canvis. És imprescindible encarar-ho des del primer minut o no ens hem sortirem.