El desencís de la reunió del Feder de Coma-ruga

L’altre dia, vaig assistir a la primera reunió del Procés participatiu del Feder de Coma-ruga. La majoria de les intervencions dels ciutadans presents, demanàvem que en l’edifici Tabaris s’aprofités la piscina existent i es valorés fer un Balneari. La resposta per part de l’organització, va ser contundent “ho sentim, el projecte esta tancat, això no és el que esta previst fer i ara ja no estem a temps de modificar-ho”, el que em confirmava els meus pitjors presagis.

L’organització va explicar, que el que ara es decideix bàsicament queda circumscrit a temes de mobilitat a la zona, a si es volen més o menys zones enjardinades o a quin ús es donarà a l’edifici del Tabaris. A l’abril del 2017, a les xarxes socials ja vaig avisar que la participació ciutadana quedaria enquadrada exactament en els mateixos aspectes que es van confirmar a la reunió.

Abans de començar la reunió, un veí em comentava “a mi els regidors m’han dit que res esta decidit i per això hem de ser molts els que demanem la piscina, hem de poder aconseguir-la”. Jo li vaig dir, davant la seva sorpresa, que el projecte ja estava tancat i que en cap cas no hi hauria piscina.

S’ha de denunciar la falta de transparència sobre el projecte, he trobat a faltar un apartat específic en la web a on es mostrés el projecte (per exemple hores d’ara encara no figura cap planell de com quedarà l’edifici del Tabaris), això amb l’afegit dels comentaris de diferents regidors, dient que, tot estava encara per decidir, van fer creure a molts veïns i veïnes que encara estaven a temps de decidir més coses del projecte.

Mirant l’enquesta que apareix al web municipal, qualsevol ja veu molt clar cap a on va aquest procés participatiu, si a més, tenim en compte que posteriorment hi haurà una valoració per part pels tècnics municipals de totes les propostes que es presentin. Els 2,3 Milions € del Feder estan assignats a unes obres concretes i per tant, qualsevol proposta que no figuri en el projecte inicial significarà forçosament un sobrecost que no sabem com es financiarà. Puc assegurar, que d’entrada el projecte inicial no inclou elements imprescindibles com ara la climatització o el mobiliari. D’aquests tipus de projecte inacabats, ja hem vist uns quants a la nostra vila, no vull deixar de recordar el que va passar amb els elements que li faltaven al projecte de l’Escola de Música, que van generar una càrrega econòmica molt important a l’Ajuntament i del que encara estem pendents de les resolucions judicials.

Aquesta política de “pilota endavant”, que han utilitzat històricament els governs successius de PSC i Pdecat (antiga CiU), ha tornat a veure de nou la llum. No ha estat fins ara, que el Govern ha reconegut que no es farà cap obra abans de que finalitzi la legislatura (maig 2019). Un fet que es veia que passaria, si un comprovava com en els diferents pressupostos anuals, eren gairebé inexistents les partides d’inversió destinades al projecte Feder.

Queda clar que el Govern amb aquest projecte ha fet allò, de “construir la casa per la teulada”, primer invertir i després ja decidirem què fem. Les experiències passades per part del nostre Ajuntament fent inversions semblants són esgarrifoses, no hauríem d’oblidar els 3 Milions € gastats en la compra d’un solar de l’Avinguda Palfuriana que ara s’utilitza només com a zona d’aparcament o els 1,2 Milions € invertits en la compra del ruinós Teatre Brisamar, tots ells en moments de dificultats econòmiques manifestes en les arques municipals.

Com jo ja vaig dir temps, aquest Feder suposarà simplement un “Xapa i Pintura” d’un espai que s’ha deixat degradar al no haver fet el necessari manteniment. El que si crec és que, en cap cas, no donarà solució a la gran majoria de les problemàtiques i demandes dels veïns i veïnes d’aquests barris.

Veurem en que queda tot plegat.

Perquè el Govern del Vendrell no executa les mocions ?

En aquesta legislatura el Grup Municipal d’ERC, hem presentat un total de 32 mocions al Ple Municipal del Vendrell. D’elles es van aprovar un total de 28, de les quals un total de 15 per unanimitat de tots els grups polítics.

Hem presentat mocions per reclamar solucions a diferents problemàtiques del nostre municipi. Van demanar un estudi global sobre el transport urbà, informes Adif sobre el tercer fil que ara tants problemes de soroll esta causant, sobre els problemes de l’aparcament de l’Hospital, sobre els dipòsits pluvials del front marítim per evitar així les possibles inundacions, perquè es rebaixi la taxa d’escombraries per utilització de la deixalleria comarcal, per un accés de la N340 a Torreblanca, per millores en les Madrigueres, per millores en els passos sota la via en Francàs i Coma-ruga o per demanar l’ampliació dels horaris de pas de la línia R4 de Rodalies.

En la tasca d’oposició i de control, hem demanat la creació d’una oficina per controlar els grans contractes, així com auditories sobre el contracte d’enllumenat, la gestió de les piscines, o sobre Parven i la zona blava. No van aconseguir remunicipalitzar la neteja viària que tantes queixes té, ni frenar la constitució, que considerem contra llei, de la nova empresa mixta de l’aigua.

I no hem oblidar la part nacional, com l’adhesió a l’AMI, contra la violència de l’1 d’octubre, a favor del Pacte Nacional del Referèndum o contra la criminalització dels CDR, ni la social com demanar l’eliminació del IRPH en les hipoteques, la Garantia +55, el dret per demanar les mateixes condicions laborals entre homes i dones, o sobre la violència de gènere.

Realment és molt desencisador veure que totes aquestes mocions aprovades l’equip de govern no ha executat pràcticament res. Per aquesta raó, el passat febrer van presentar una moció de mocions per reclamar la realització de les mocions aprovades, que tot i tornar-se a aprovar no ha servit de res.

Des d’ERC tenim molt clar que és imprescindible un canvi en les formes i en la política local.

On són les inversions per Sant Salvador, Coma-ruga i Francàs

Que l’eix Marítim (Sant Salvador, Coma-ruga i Francàs) té unes mancances importants d’inversions, és un fet que qualsevol resident o visitant ho pot fer visible.

La voluntat d’ERC, amb la seva entrada al govern municipal a l’inici de la legislatura, va tenir com un dels seus objectius el acabar amb aquestes mancances per l’eix marítim. Per això, tot i que no era el projecte que nosaltres haguéssim fet, van donar suport al projecte FEDER per Coma-ruga que significava una inversió de 2,3 Milions €. Creiem que suposaria un punt d’inici en el canvi en la política municipal cap a aquestes zones del municipi.

Però, ja des del moment de la seva presentació en públic, no ens va agradar com es plantejava el projecte als vilatans i vilatanes. Les nostres sensacions no han estat errades, i el projecte s’ha alentit enormement, sense cap raó aparent.

Des de l’atorgament del FEDER, fa ja més d’un any i mig, el Govern municipal pràcticament no ha realitza cap actuació, excepte la contractació d’un dinamitzador turístic i sembla que ara una empresa externa que farà un procés participatiu. Un procés del que desconeixem ara per ara en que consistirà.

Tenim clar que, amb aquests endarreriments, serà molt difícil començar les obres abans de les properes eleccions municipals i desconeixem a que es destinaran els 650.000 € pressupostats per l’exercici 2018.

Fora d’aquesta promesa del FEDER, no hem vist cap altre inversió per aquest eix, ni tampoc s’ha treballat per trobar solucions a les problemàtiques que es manifesten diàriament, com són per exemple la neteja viària, la recollida de residus, un transport urbà ineficient o les inundacions que es pateixen cada cert temps.

Des d’ERC tenim clar que haurem de treballar molt per millorar aquest entorn que per desgràcia ha estat abandonat durant molt de temps per la política municipal.

La demografia i el sistema de pensions

Fa uns dies, vaig poder fullejar un estudi de l’UAB, sobre l’impacte del factor demogràfic en el sistema de pensions a Espanya.

La incorporació al mercat de treball dels nascut entre 1960 i 1975 (baby-boomers), així com la immigració. van permetre unes condicions demogràfiques molt favorables pel manteniment del sistema de pensions, que va permetre inclús crear un estalvi que va arribar a nivells de 64.000 Milions €. Aquestes condicions són irrepetibles, no es tornaran a donar en cap cas i permès retardar en el temps l’adopció de mesures estructurals.

En aquests moments, el persistent augment de l’esperança de vida, així com l’estancament de la natalitat són dos dels factors, que més s’han de tenir en compte des del punt de vist demogràfic.

El futur ens depara un panorama molt complicat, amb la imminent incorporació a la jubilació dels baby-boomers, així com el creixement en l’esperança de vida i l’entrada al mercat laboral de generacions buides (feines en precari i salaris baixos ), i això fa que la demografia ja no podrà recolzar en un futur la sostenibilitat del sistema de pensions.

Com a conclusió de l’estudi, demanen ajustar els períodes de cotització i jubilació en funció de la millora de l’esperança de vida, evitant de fer-ho per només quadrar el sistema, ja que  això provocaria una greu e injusta desigualtat intergeneracional. El possible augment futur  de l’activitat i de l’ocupació així com l’equiparació de les taxes d’activitat femenina podrien tenir certs efectes a curt i mitjà termini.

Els milions de pensionistes són una força electoral molt gran, que ja esta reclamant al carrer una millora de les seves pensions presents. La situació comença a ser límit, i per ser sincer, ara per ara no esta assegurat el futur de les pensions, i això fa que tots els agents ,s’haurien de posar mans a l’obra per trobar solucions. Fem-ho.

Un any més sense solucions als mateixos problemes

En els darrers dies, el Regidor d’Ocupació Sr. Kenneth Martínez ha explicat la situació actual de l’atur al nostre municipi i la valoració dels serveis que ha desenvolupat l’Eina durant el 2017.

L’any 2017, El Vendrell va tancar amb un 19% d’aturats, amb un nombre total de 3.343 persones. Encara que s’ha experimentat una reducció en el nombre d’aturats en comparació al 2016, la contractació segueix sent de molt curta durada, força estacional i centrada en el principal sector econòmic de la nostra vila, el sector serveis.

Però el fet més preocupant és que més del 50% dels aturats porta més d’un any en aquesta situació, així com que el gruix més important d’aturats correspon a les persones de més de 45 anys.

És remarcable que la patronal Penedesenca, FEGP (Federació Empresaris del Gran Penedès ) va demanar fa uns dies als Ajuntaments de la Vegueria que fessin un esforç per tal d’implantar polítiques que afavoreixin l’activitat empresarial i per tant la reducció de l’atur.

Davant aquest panorama, trobo a faltar una veritable política d’ocupació per part de la Regidoria del Sr. Martínez. Aquesta inacció només ha tingut un parèntesi amb dues petites accions que no han tingut gaire bon resultat. Per una banda, uns ajuts a la contractació de nous treballadors a les empreses, que van néixer amb fortes crítiques, a la que només es van acollir 3 empreses, i per un altre una subvenció directa de la quota d’autònoms que es va iniciar en el 2015, però que ara per ara amb unes quotes inicials de 50 € no tenen gaire sentit. A més pel 2017 havia pressupostada una partida de 50.000 €  però ni tant sols des de la Regidoria s’ha obert la convocatòria per poder-se acollir, tot un despropòsit.

Per contra, les ajudes que el departament de treball de la Generalitat via programes d’ocupació del SOC, va destinar al Vendrell al darrer any per un total de 2,5 Milions d’Euros, ha permès amb els diferents programes, reincorporar al mercat de treball a persones amb dificultats en trobar feina, parats de llarga durada o majors de 45 anys.

El Sr. Martínez ens va dir que per baixar la temporalitat en la contractació, “l’únic sector en donar estabilitat a l’ocupació és l’industrial”. Sobre aquesta afirmació en la que podem estar tots d’acord, és justament la mateixa que va fer ara tot just fa dos any en la presentació de la situació al final del 2015. Jo em pregunto, quina política s’ha fet des de l’Ajuntament en els darrers dos anys per incidir en el sector industrial. La resposta és senzilla, cap ni una.

Estem a l’espera de que el Govern Municipal proposi un nou pressupost pel 2018. Sentireu, com sempre, que aquest servirà per a reactivar l’economia local, però estic segur, que seguirem sense tenir una veritable política d’ocupació, que permeti proposar solucions al problema més greu, que ara per ara tenen els vilatans i les vilatanes, i que no és altre que l’atur.

En definitiva, crec que ens falta una veritable política d’ocupació municipal, però em sembla que al Vendrell haurem d’esperar a la propera legislatura.

La reforma de la Llei d'Autònoms

A finals del passat mes d’octubre va entrar en vigor la Llei 6/2017 de reformes urgents del Treball Autònom, encara que algunes de les mesures contemplades en la reforma no van començar a aplicar-se fins l’1 de gener. Entre les mesures més destacables hi ha l’ampliació de 6 mesos a 1 any de la quota de 50 € mensuals, la deducció per subministraments, el canvi fins a quatre cops l’any de les bases de cotització, o la devolució d’ofici de la cotització en pluriactivitat.

El Grup Parlamentari d’ERC al Congrés, va lluitar fins a darrera hora perquè la reforma recollís un dels aspectes que més demanda feia el col·lectiu, com era l’equiparació de les dietes de manutenció a la d’un treballador per compte d’altri. A darrera hora, es va aconseguir que els autònoms puguin deduir-se la quantitat màxima de 26,67 € diaris en dietes (48,08 € si són despeses a l'estranger), i això va fer que ERC votés finalment a favor de la reforma i que aquesta s’aprovés per unanimitat.

Aquesta reforma, altament demandada per les associacions d’autònoms, entenc que no és una veritable reforma en profunditat sinó, com ha dit el company diputat al Congrés, Joan Capdevila, “és una llei de pedaços” i crec que s’ha perdut una oportunitat única per obrir de veritat el meló dels autònoms, per exemple amb aspectes tant importants com la progressivitat impositiva, amb l’idea de que aquell autònom que guanyi més, acabi pagant més. 

Queda clar que els més de 546.000 autònoms catalans necessiten un altre model basat en l’equiparació de drets amb els treballadors i es necessita reduir la morositat i els terminis de pagaments de les administracions públiques així com trobar nous camins en la contractació pública perquè tots aquests autònoms o micro-empreses puguin concórrer en igualtat de condicions als concursos públics.

El Vendrell, any nou i tot per fer

El mes de desembre ha vingut ple de notícies en quan a obres i serveis al Vendrell. Estem encarant el darrer any i mig de legislatura, i les demores i problemes s’amunteguen en la taula dels gestors municipals.

L’inici de les obres del Pavelló d’Esports s’han retardat, ara per culpa de la contractació d’unes assegurances. El problema d’aquest darrer retard, és que esta en perill que el Vendrell pugui ser seu dels Jocs del Mediterrani.

La renovació de les canonades del Doctor Robert i la seva conversió en zona de vianants, va una mica pel mateix camí. Abans de l’estiu passat, es parlava d’un començament molt proper, i els darrers dies de l’any hem escoltat que la data proposada potser serà per la propera tardor, un altre retard.

Que podem dir del famós pont de les Madrigueres, tots recordem que s’havia d’inaugurar per Setmana Santa de l’any passat, doncs ara per ara no tenim data d’inauguració. En quan al camí de connexió entre Sant Salvador i Sector Sanatori per dintre de Madrigueres, encara ni s’ha decidit per a on ha de passar, i molt menys ni s’ha projectat ni tampoc s’ha pressupostat. Es diu que ara podria utilitzar-se el pont com a “mirador”. Jo em pregunto irònicament, si potser servirà per mirar l’Estació de Bombeig d’Aigües Residuals, amb seus desagradables olors.

Una de les propostes estrelles de la legislatura és el Feder de Coma-ruga, que ja va tenir una presentació força polèmica. El seu projecte bàsic, en un exercici de nul·la transparència, no és possible trobar-ho a la web municipal. Durant el 2017, l’únic que s’havia previst era la contractació d’un tècnic de turisme, per cert sense l’obligatorietat d’un coneixement profund de l’idioma anglès, tot un despropòsit.

I sobre el Botafoc, al 2016, havia una inversió prevista de 400.000 €, que no es va tirar endavant. En el que portem de legislatura l’únic que s’ha fet és un procés participatiu, perquè el projecte “Edusi”, tant anunciat, ja ha estat rebutjat dues vegades.

Però hi ha molt més, sobre l’imprescindible Pla d’aparcaments ara ens diuen que es contractarà a una empresa externa i que potser, només potser, a finals del 2018 podran tenir-ho enllestit. En quan al Transport urbà, una de les greus preocupacions dels vilatans, tot i una moció aprovada al passat mes de març per tal de fer una auditoria global del servei, i així poder detectar tots els problemes que té, no és té cap constància de ni tant sols haver fet la contractació de l’empresa encarregada de l’auditoria.

No vull oblidar-me tampoc de la neteja viària, que tantes queixes rep, doncs resulta que aquest proper febrer fa 2 anys, si 2 anys, que el contracte es va donar per finalitzat. En aquest temps, només s’ha licitat crear un Plec de Condicions, que per cert ha quedat desert. O sigui que no sabem fins quan, haurem de suportar la nefasta gestió de FCC en la neteja viària.

Comencem l’any, i el govern municipal ni posa solucions als problemes ni dona inici a cap de les obres promeses. Encarem la part final de la legislatura i queda tot per fer.