lunes, 12 de febrero de 2018

Un any més sense solucions als mateixo problemes

En els darrers dies, el Regidor d’Ocupació Sr. Kenneth Martínez ha explicat la situació actual de l’atur al nostre municipi i la valoració dels serveis que ha desenvolupat l’Eina durant el 2017.

L’any 2017, El Vendrell va tancar amb un 19% d’aturats, amb un nombre total de 3.343 persones. Encara que s’ha experimentat una reducció en el nombre d’aturats en comparació al 2016, la contractació segueix sent de molt curta durada, força estacional i centrada en el principal sector econòmic de la nostra vila, el sector serveis.

Però el fet més preocupant és que més del 50% dels aturats porta més d’un any en aquesta situació, així com que el gruix més important d’aturats correspon a les persones de més de 45 anys.

És remarcable que la patronal Penedesenca, FEGP (Federació Empresaris del Gran Penedès ) va demanar fa uns dies als Ajuntaments de la Vegueria que fessin un esforç per tal d’implantar polítiques que afavoreixin l’activitat empresarial i per tant la reducció de l’atur.

Davant aquest panorama, trobo a faltar una veritable política d’ocupació per part de la Regidoria del Sr. Martínez. Aquesta inacció només ha tingut un parèntesi amb dues petites accions que no han tingut gaire bon resultat. Per una banda, uns ajuts a la contractació de nous treballadors a les empreses, que van néixer amb fortes crítiques, a la que només es van acollir 3 empreses, i per un altre una subvenció directa de la quota d’autònoms que es va iniciar en el 2015, però que ara per ara amb unes quotes inicials de 50 € no tenen gaire sentit. A més pel 2017 havia pressupostada una partida de 50.000 €  però ni tant sols des de la Regidoria s’ha obert la convocatòria per poder-se acollir, tot un despropòsit.

Per contra, les ajudes que el departament de treball de la Generalitat via programes d’ocupació del SOC, va destinar al Vendrell al darrer any per un total de 2,5 Milions d’Euros, ha permès amb els diferents programes, reincorporar al mercat de treball a persones amb dificultats en trobar feina, parats de llarga durada o majors de 45 anys.

El Sr. Martínez ens va dir que per baixar la temporalitat en la contractació, “l’únic sector en donar estabilitat a l’ocupació és l’industrial”. Sobre aquesta afirmació en la que podem estar tots d’acord, és justament la mateixa que va fer ara tot just fa dos any en la presentació de la situació al final del 2015. Jo em pregunto, quina política s’ha fet des de l’Ajuntament en els darrers dos anys per incidir en el sector industrial. La resposta és senzilla, cap ni una.

Estem a l’espera de que el Govern Municipal proposi un nou pressupost pel 2018. Sentireu, com sempre, que aquest servirà per a reactivar l’economia local, però estic segur, que seguirem sense tenir una veritable política d’ocupació, que permeti proposar solucions al problema més greu, que ara per ara tenen els vilatans i les vilatanes, i que no és altre que l’atur.

En definitiva, crec que ens falta una veritable política d’ocupació municipal, però em sembla que al Vendrell haurem d’esperar a la propera legislatura.




martes, 6 de febrero de 2018

La reforma de la Llei d'Autònoms

A finals del passat mes d’octubre va entrar en vigor la Llei 6/2017 de reformes urgents del Treball Autònom, encara que algunes de les mesures contemplades en la reforma no van començar a aplicar-se fins l’1 de gener. Entre les mesures més destacables hi ha l’ampliació de 6 mesos a 1 any de la quota de 50 € mensuals, la deducció per subministraments, el canvi fins a quatre cops l’any de les bases de cotització, o la devolució d’ofici de la cotització en pluriactivitat.

El Grup Parlamentari d’ERC al Congrés, va lluitar fins a darrera hora perquè la reforma recollís un dels aspectes que més demanda feia el col·lectiu, com era l’equiparació de les dietes de manutenció a la d’un treballador per compte d’altri. A darrera hora, es va aconseguir que els autònoms puguin deduir-se la quantitat màxima de 26,67 € diaris en dietes (48,08 € si són despeses a l'estranger), i això va fer que ERC votés finalment a favor de la reforma i que aquesta s’aprovés per unanimitat.

Aquesta reforma, altament demandada per les associacions d’autònoms, entenc que no és una veritable reforma en profunditat sinó, com ha dit el company diputat al Congrés, Joan Capdevila, “és una llei de pedaços” i crec que s’ha perdut una oportunitat única per obrir de veritat el meló dels autònoms, per exemple amb aspectes tant importants com la progressivitat impositiva, amb l’idea de que aquell autònom que guanyi més, acabi pagant més. 

Queda clar que els més de 546.000 autònoms catalans necessiten un altre model basat en l’equiparació de drets amb els treballadors i es necessita reduir la morositat i els terminis de pagaments de les administracions públiques així com trobar nous camins en la contractació pública perquè tots aquests autònoms o micro-empreses puguin concórrer en igualtat de condicions als concursos públics.

lunes, 8 de enero de 2018

El Vendrell, any nou i tot per fer

El mes de desembre ha vingut ple de notícies en quan a obres i serveis al Vendrell. Estem encarant el darrer any i mig de legislatura, i les demores i problemes s’amunteguen en la taula dels gestors municipals.

L’inici de les obres del Pavelló d’Esports s’han retardat, ara per culpa de la contractació d’unes assegurances. El problema d’aquest darrer retard, és que esta en perill que el Vendrell pugui ser seu dels Jocs del Mediterrani.

La renovació de les canonades del Doctor Robert i la seva conversió en zona de vianants, va una mica pel mateix camí. Abans de l’estiu passat, es parlava d’un començament molt proper, i els darrers dies de l’any hem escoltat que la data proposada potser serà per la propera tardor, un altre retard.

Que podem dir del famós pont de les Madrigueres, tots recordem que s’havia d’inaugurar per Setmana Santa de l’any passat, doncs ara per ara no tenim data d’inauguració. En quan al camí de connexió entre Sant Salvador i Sector Sanatori per dintre de Madrigueres, encara ni s’ha decidit per a on ha de passar, i molt menys ni s’ha projectat ni tampoc s’ha pressupostat. Es diu que ara podria utilitzar-se el pont com a “mirador”. Jo em pregunto irònicament, si potser servirà per mirar l’Estació de Bombeig d’Aigües Residuals, amb seus desagradables olors.

Una de les propostes estrelles de la legislatura és el Feder de Coma-ruga, que ja va tenir una presentació força polèmica. El seu projecte bàsic, en un exercici de nul·la transparència, no és possible trobar-ho a la web municipal. Durant el 2017, l’únic que s’havia previst era la contractació d’un tècnic de turisme, per cert sense l’obligatorietat d’un coneixement profund de l’idioma anglès, tot un despropòsit.

I sobre el Botafoc, al 2016, havia una inversió prevista de 400.000 €, que no es va tirar endavant. En el que portem de legislatura l’únic que s’ha fet és un procés participatiu, perquè el projecte “Edusi”, tant anunciat, ja ha estat rebutjat dues vegades.

Però hi ha molt més, sobre l’imprescindible Pla d’aparcaments ara ens diuen que es contractarà a una empresa externa i que potser, només potser, a finals del 2018 podran tenir-ho enllestit. En quan al Transport urbà, una de les greus preocupacions dels vilatans, tot i una moció aprovada al passat mes de març per tal de fer una auditoria global del servei, i així poder detectar tots els problemes que té, no és té cap constància de ni tant sols haver fet la contractació de l’empresa encarregada de l’auditoria.

No vull oblidar-me tampoc de la neteja viària, que tantes queixes rep, doncs resulta que aquest proper febrer fa 2 anys, si 2 anys, que el contracte es va donar per finalitzat. En aquest temps, només s’ha licitat crear un Plec de Condicions, que per cert ha quedat desert. O sigui que no sabem fins quan, haurem de suportar la nefasta gestió de FCC en la neteja viària.

Comencem l’any, i el govern municipal ni posa solucions als problemes ni dona inici a cap de les obres promeses. Encarem la part final de la legislatura i queda tot per fer.


lunes, 18 de diciembre de 2017

Avancem en la Participació Ciutadana

L’anomenada “nova política”, porta emparellat a que el ciutadà participi cada vegada més activament d’aquelles decisions que poden afectar al seu entorn. S’han acabat les èpoques, en que es votava cada 4 anys, i la gestió municipal quedava en mans dels polítics “professionals”.

En el Vendrell, durant aquesta legislatura hem començat a veure petites passes en aquest sentit, tot i que encara, en la meva opinió, els resultats aconseguits no són per estar gaire satisfets.

Per una banda, ho hem vist en el projecte del Botafoc molt lligat a l’Edusi, que només davant la penalització inicial en la valoració feta del projecte per una manca de participació ciutadana directa, es quan es van activar certes accions per tal d’incorporar-la.

Per un altre, al 2016 es va introduir una partida de Pressupostos Participatius pels Barris marítims, tot i que l’idea podem considerar-la com molt bona, la forma en que es va realitzar (sense un reglament que ho reguli, i amb només propostes de les associacions de veïns) així com el resultat aconseguit (amb una escassa participació del 4% del cens), crec no va deixar massa bon regust entre el veïnat.

L’entrada en vigor de la llei 39/2015 a finals del 2016, ha fet un pas mes en incorporar noves fórmules a la participació ciutadana. Per exemple, incorporar l’opinió de la ciutadania en el procés de creació i desenvolupament d’ordenances i reglaments.

Això pot permetre escoltar la veu de la ciutadania, abans inclús de l’elaboració de les ordenances fiscals, tot una declaració d’intencions que podrien marcar les futures polítiques a nivell municipal.

Un exemple a emmirallar-se és el de l’Ajuntament de Sabadell, a on a primers d’any ja es va obrir un termini perquè qualsevol ciutadà pugues presentar les seves propostes a les ordenances fiscals del 2018.

Podem dir, que aquesta llei tanca el cercle, un ciutadà ja podrà opinar sobre les ordenances fiscals ( o sigui com hauria de ser per ell el nivell impositiu municipal), aportar idees en que gastar part dels pressupostos, o participar en decisions sobre les inversions. El ciutadà és ara sí, el veritable protagonista en les decisions fonamentals.

La funció de les Administracions Públiques, i en el nostre cas de l’Ajuntament del Vendrell, és facilitar al màxim aquest protagonisme, posant a disposició de tots els ciutadans, totes aquelles eines per tal que el procediment sigui el màxim de transparent, fàcil i clarificador.


Al Vendrell diria que ens trobem en un estadi molt inicial de tot plegat, amb molt feina per endavant per tal de poder desenvolupar tots aquests procediments. Espero que els polítics que ens governen, estiguin a l’alçada per tal d’aconseguir que aquest empoderament ciutadà sigui de veritat una realitat, i no quedi només en les falses promeses ja habituals de la vella política.

martes, 29 de agosto de 2017

Un estiu "horribilis" pel Govern del Vendrell

Amb la calor i el creixement de la població en la nostra vila, sembla que li creixen els problemes al Govern Municipal del Vendrell.
Des de la vessant social, Càritas ha denunciat a la premsa que no podia donar ni pa ni pollastre a les famílies necessitades del Vendrell, ja que encara no havien rebut la subvenció del 2016 (22.000 €), ni tampoc la del 2017. La resposta del regidor va ser excusar-se al·legant problemes administratius.
En l’àmbit cultural, el Foment Sardanístic demanava la dimissió de la regidora de Cultura, Eva Serramià, no només per no haver rebut les pertinents subvencions, sinó per unes declaracions a TV Vendrell, on deia que molt probablement en el 2018, seria el propi Ajuntament que gestionaria les sardanes a l’estiu. No és la primera vegada que algunes de les entitats del Vendrell ha demanat la dimissió de la Sra. Serramià.
Hem sentit a alguns regidors del govern parlar sobre el retard en aprovar el pressupost, jo volia recordar que això és competència de l’alcalde,  i que per molt que s’havia demanat des de l’oposició, fins a inicis de maig no es va posar mans a l’obra. Ara ja tenim un pressupost (aprovat el 31 de juliol), que al que li queden només 4 mesos de vigència si considerem l’Agost com inhàbil.
Però hi ha més, després que el regidor de Policia, hagués dit en un Ple, que el Top Manta al municipi estava completament controlat, l’inspector en cap de la policia va demanar amb urgència més efectius, i a corre-cuita es va aprovar la contractació de 4 vigilants de seguretat per lluitar contra el Top Manta. Aquesta contractació, amb un cost de 11.300 € + IVA s’ha  complementat amb cartells al llarg del passeig en contra del Top Manta. Però totes aquestes accions no han permès fer desaparèixer el top manta, ja que segueixen havent als mateixos, això sí, desplaçats 50 metres més enllà d’on eren abans. Tard, malament i força criticat inclús pels sindicats policials en diferents mitjans de comunicació.
En quan a la brutícia, tres associacions de veïns (Boulevard, Torreblanca i Palfuriana), s’han queixat amargament de la brutícia en contenidors, carrers i parcs públics. En el Ple del passat mes de juliol,  l’alcalde davant una pregunta sobre aquest tema, va reconèixer que “la vila estava bruta” a les que uns dies més tard davant les queixes, va afegir en declaracions a TV Vendrell que molta culpa de la situació de brutícia es deguda a l’incivisme dels ciutadans. El tema de l’incivisme és un recurs al que recorren cíclicament els dirigents del nostre Ajuntament, l’hemeroteca esta plena d’aquest tipus de declaracions.
La pregunta és, que ha fet el govern municipal, des de que al febrer del 2016 (fa més d’un any i mig) es va donar per cancel·lat el contracte de la neteja viària amb FCC.
Si parlem de les platges, el retard inacceptable en col·locar les boies a les platges (va ser a finals de juliol),  va posar en perill als banyistes i les banderes blaves de les nostres platges.
Aquest descontrol en l’equip de govern, l’aprofiten les altres forces que li donen suport, com ara el portaveu del PP, que sense cap atribució de govern, assegura en les xarxes socials que per setmana santa del 2018, ja tindríem arreglat el camí del Romaní, que baixa al costat del càmping i de les Madrigueres i que des de fa força temps es troba en un estat lamentable. Estaria bé que el govern municipal aclareixi aquestes afirmacions, ja que dona per fet unes obres de les que no és en cap cas responsable.
En els darrers dies del mes i arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils, hem conegut que el sindicat de la policia local s’ha queixat per la gestió antiterrorista en el municipi, a on assenyalaven que no s’havia cobert ni el patrullatge mínim d’un dia ordinari per falta d’efectius i que tampoc s’havia rebut cap decisió, cap circular, cap acció que anés més enllà de cobrir el servei ordinari.
Bé, que crec que el Govern Municipal deu estar esperant amb candeletes que s’acabi aquest mes d’agost, aquest estiu “horribilis”.

jueves, 15 de septiembre de 2016

EL VENDRELL - NOMÉS TURISME DE SOL I PLATJA ?

Acabem de conèixer, les dades d’ocupació turística dels mesos de juliol i agost als Barris Marítims del Vendrell. La temporada la podríem resumir com la de la “PLENA OCUPACIÓ” ja que tant la majoria d’hotels com d’apartaments han penjat el cartell de “no queden habitacions”.

Queda clar, que les turbulències polítiques de països mediterranis amb els que competim en “sol i platja”, ha provocat un augment significatiu de l’ocupació, i ja no només al nostre municipi, si no a nivell català a on s’han batut records de visitants.

Amb aquestes xifres d’ocupació turística i amb una població que es triplica (diuen que hi han hagut puntes de 140.000 persones, per una població censada que no arriba a 38.000 habitants), demostra que estem pràcticament arribant a l’esgotament del model de sol i platja d’estiu.

Tots sabem que el turisme és el principal motor de la nostra economia local (el sector serveis representa el 85% del PIB municipal), però cada any es demostra, cada vegada més, que el model presenta xifres sobredimensionades i que hores d’ara no tenim cap altre alternativa d’un altre sector econòmic que pugui agafar el relleu, com en d’altres temps ho va fer la construcció.

Es parla molt de desestacionalitzar aquest turisme, obrint-se a nous tipus de visitants i potenciar altres dates fora de les principals dates estiuenques (com per exemple el turisme sènior, esportiu o cultural). Els fets però, contradiuen aquesta premissa, per una part, la major part dels hotels tanquen en temporada baixa, d’una altre, no es potencia degudament el turisme rural (només hi ha inscrita oficialment 1 casa rural al Vendrell), ni tampoc s’han habilitat nous camins o rutes pel cicloturisme. Sobre l’anomenat turisme cultural, aquest no acaba d’arrencar per molts esforços que es fan, que durant els mesos de juliol i agost, només 300 persones facin rutes culturals o no siguem capaços d’arribar a 1.000 visites al Museu Pau Casals amb una col-lecció com la de Ramón Casas, quan el nombre de persones en el nostre municipi s’incrementa en més de 100.000 persones, demostra que els nostres visitants no ho fan especialment pel nostre patrimoni cultural.

Això si, no podem menystenir el sector turístic (que seriem sense ell), però per les actuals xifres sembla que no li queda gaire recorregut, ens queda mantenir-lo, millorar-lo, però poc més.
S’ha de dir, que encara que la temporada estival ha estat un èxit de visitants, les xifres de l’atur al municipi, tot i seguir en una senda baixista en els darrers mesos (a 31 d’agost encara presenta una xifra de 3.188 aturats que representa una taxa d’atur al voltant del 20%), amb total seguretat s’augmentarà de forma significativa en el propers mesos a l’espera la propera nova temporada turística. Per tant, només el turisme és del tot insuficient per poder aconseguir rebaixar notablement aquesta taxa d’aturats.

Veient aquest situació, queda clar que s’han de buscar noves idees i alternatives per tal de generar llocs de treball en nous sectors econòmics, per tal de millorar l’ocupació en el nostre municipi, el veritable problema de la nostra economia local i això es obligació de totes les forces polítiques.

Hi ha hagut un partit que ha tornat a treure al debat polític, un vell projecte com és el Logis Penedès, com aquella recepta màgica que solucionarà el greu problema de l’atur, no només al Vendrell si no a tota la comarca del Baix Penedès. Aquest projecte, que al seu dia va tenir força detractors, no té ara per ara el suficient consens de la gran majoria d’agents polítics i socials per reclamar el seu desenvolupament, a més, tot el projecte esta basat en un estudi de la Universitat Rovira i Virgili fet amb dades del 2008, molt allunyades de la realitat actual en un moment de crisis econòmica tant llarga i profunda com la que patim. Crec, que abans s’haurien de destinar els recursos, al grapat de polígons de la nostra comarca que no tenen els serveis bàsics mínims per poder ser competitius, tal com s’han referit els diferents informes fets per part d’organismes comarcals i supracomarcals.

La proposta d’un sector logístic intensiu, suposaria unes infraestructures encara molt més col·lapsades, en un moment en que tots coneixem les grans dificultats que tenim en la mobilitat interna dintre de la nostra pròpia comarca, però també, que no esborrarà d’un dia per un altre l’atur comarcal i local.  Com exemple d’això, tenim la inversió que el Corte Inglés ha fet a la Bisbal del Penedès d’uns 70 Milions d’euros en una nova nau de 4.500 m2, que només ha incorporat poc més de 20 treballadors, i d’ells 6-7 de la nostra pròpia comarca. Per això jo em pregunto, quin volum de inversions empresarials serien necessàries per tal de reduir l’atur de forma dràstica apostant per la logística?.

Ha passat gairebé una tercera part de la legislatura a nivell municipal i comarcal, i no hi han noves idees ni projectes, i és la missió de tothom de buscar-les e implantar-les. Fem tard.




miércoles, 22 de junio de 2016

Sense pressupostos, un perjudici pel ciutadà

Fa uns dies, el Parlament de Catalunya va acollir el debat i posterior votació de les diferents esmenes a la totalitat, que totes les forces polítiques de l’arc parlamentari, havien fet als Pressupostos pel 2016 presentats pel Govern de la Generalitat.
Aquests pressupostos, preveien un augment de més de 1.100 Milions d'euros amb respecte al 2015, i sobretot i el més important 874 Milions destinats a polítiques socials (incloent els 285 Milions que suposaven el Pla de Xoc que Junts pel si i la Cup havien pactat). Aquests 874 Milions representaven el major increment de despesa des del pressupost del 2.010.
Era un pressupost bàsicament social, (més del 78% estava destinat a partides d’ordre social), s'incrementaven 311 Milions a Salut amb la finalitat entre d’altres la de rebaixar les llistes d'espera, o que els CAPS puguin obrir més hores, a Ensenyament amb 211 Milions per incrementar el nombre de professors i fer baixar el rati professor/alumne, i 173 Milions més en Treball i Afers Socials, per poder fer millores en polítiques actives d’ocupació, en beques menjador i en rendes d'inserció.
Tot i que la finalitat com ha quedat clar que les inversions no era el principal objectiu dels pressupostos, la comarca del Baix Penedès rebia 8,4 Milions d’Euros en inversions. El destí d’aquestes inversions eren entre d’altres, fer un Institut a Calafell, realitzar unes millores en dos col·legis del Vendrell, així com la construcció de noves pistes en la fàbrica de l’empresa Idiada (la principal indústria de la comarca). Per molts, això és un import ridícul, però és el major import dels darrers anys i és un 14% més alt que la de l’any 2015. A més, donada la situació d’emergència social de la comarca, era molt probable que addicionalment es podrien rebre quantitats importants en partides socials.
Doncs bé, tots els partits de l’oposició incloent partits anomenats d’esquerra com PSC, CSQP o la CUP van votar en contra i per tant els pressupostos no van continuar el tràmit parlamentari per la seva discussió.
Això suposa obligatòriament, la pròrroga del pressupost del 2015, que implica que la despesa màxima serà la de l’any 2015 i limita les possibilitat d’aprofitar els 1.100 € de nous ingressos, quedant també en suspens les inversions pressupostades.
Molts diuen que volien uns pressupostos «lliures de Montoro» però han torpedinat els pressupostos presentats pel Vicepresident, Oriol Junqueras i en deixen, paradoxalment, encara més a mans del ministre d'Hisenda espanyol. Les noves despeses, com el Pla de Xoc, només es podran fer un cop s'hagin complert les condicions que marca el Govern espanyol, ja que la possibilitat d’introduir canvis en el pressupost prorrogat es limita i les majors disponibilitats s’han de destinar, en primer lloc, a garantir el compliment dels objectius de dèficit.
A qui realment perjudica la falta d’un pressupost com aquest, doncs sobretot a les persones, les que no veuran reduir els retards de la sanitat, les que no poden aprofitar les rendes d’inserció, les famílies que no rebran les beques menjador, o els alumnes del Baix Penedès que no tindran uns col·legis o instituts en millor estat.
Alguns polítics i partits que s’omplen la boca, amb que primer s’ha d’ajudar a les persones, ara han bloquejat per interessos purament polítics, un bon pressupost, potser no el millor, però si el que en aquests moments és possible fer i aquesta decisió afecta a les persones que més necessitats tenen, i que ara tindran moltes més dificultats per tirar endavant.
Això és el que era important, i tothom hauria de ser conscient, quina és la seva responsabilitat i a qui veritable representen.