martes, 29 de agosto de 2017

Un estiu "horribilis" pel Govern del Vendrell

Amb la calor i el creixement de la població en la nostra vila, sembla que li creixen els problemes al Govern Municipal del Vendrell.
Des de la vessant social, Càritas ha denunciat a la premsa que no podia donar ni pa ni pollastre a les famílies necessitades del Vendrell, ja que encara no havien rebut la subvenció del 2016 (22.000 €), ni tampoc la del 2017. La resposta del regidor va ser excusar-se al·legant problemes administratius.
En l’àmbit cultural, el Foment Sardanístic demanava la dimissió de la regidora de Cultura, Eva Serramià, no només per no haver rebut les pertinents subvencions, sinó per unes declaracions a TV Vendrell, on deia que molt probablement en el 2018, seria el propi Ajuntament que gestionaria les sardanes a l’estiu. No és la primera vegada que algunes de les entitats del Vendrell ha demanat la dimissió de la Sra. Serramià.
Hem sentit a alguns regidors del govern parlar sobre el retard en aprovar el pressupost, jo volia recordar que això és competència de l’alcalde,  i que per molt que s’havia demanat des de l’oposició, fins a inicis de maig no es va posar mans a l’obra. Ara ja tenim un pressupost (aprovat el 31 de juliol), que al que li queden només 4 mesos de vigència si considerem l’Agost com inhàbil.
Però hi ha més, després que el regidor de Policia, hagués dit en un Ple, que el Top Manta al municipi estava completament controlat, l’inspector en cap de la policia va demanar amb urgència més efectius, i a corre-cuita es va aprovar la contractació de 4 vigilants de seguretat per lluitar contra el Top Manta. Aquesta contractació, amb un cost de 11.300 € + IVA s’ha  complementat amb cartells al llarg del passeig en contra del Top Manta. Però totes aquestes accions no han permès fer desaparèixer el top manta, ja que segueixen havent als mateixos, això sí, desplaçats 50 metres més enllà d’on eren abans. Tard, malament i força criticat inclús pels sindicats policials en diferents mitjans de comunicació.
En quan a la brutícia, tres associacions de veïns (Boulevard, Torreblanca i Palfuriana), s’han queixat amargament de la brutícia en contenidors, carrers i parcs públics. En el Ple del passat mes de juliol,  l’alcalde davant una pregunta sobre aquest tema, va reconèixer que “la vila estava bruta” a les que uns dies més tard davant les queixes, va afegir en declaracions a TV Vendrell que molta culpa de la situació de brutícia es deguda a l’incivisme dels ciutadans. El tema de l’incivisme és un recurs al que recorren cíclicament els dirigents del nostre Ajuntament, l’hemeroteca esta plena d’aquest tipus de declaracions.
La pregunta és, que ha fet el govern municipal, des de que al febrer del 2016 (fa més d’un any i mig) es va donar per cancel·lat el contracte de la neteja viària amb FCC.
Si parlem de les platges, el retard inacceptable en col·locar les boies a les platges (va ser a finals de juliol),  va posar en perill als banyistes i les banderes blaves de les nostres platges.
Aquest descontrol en l’equip de govern, l’aprofiten les altres forces que li donen suport, com ara el portaveu del PP, que sense cap atribució de govern, assegura en les xarxes socials que per setmana santa del 2018, ja tindríem arreglat el camí del Romaní, que baixa al costat del càmping i de les Madrigueres i que des de fa força temps es troba en un estat lamentable. Estaria bé que el govern municipal aclareixi aquestes afirmacions, ja que dona per fet unes obres de les que no és en cap cas responsable.
En els darrers dies del mes i arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils, hem conegut que el sindicat de la policia local s’ha queixat per la gestió antiterrorista en el municipi, a on assenyalaven que no s’havia cobert ni el patrullatge mínim d’un dia ordinari per falta d’efectius i que tampoc s’havia rebut cap decisió, cap circular, cap acció que anés més enllà de cobrir el servei ordinari.
Bé, que crec que el Govern Municipal deu estar esperant amb candeletes que s’acabi aquest mes d’agost, aquest estiu “horribilis”.

jueves, 15 de septiembre de 2016

EL VENDRELL - NOMÉS TURISME DE SOL I PLATJA ?

Acabem de conèixer, les dades d’ocupació turística dels mesos de juliol i agost als Barris Marítims del Vendrell. La temporada la podríem resumir com la de la “PLENA OCUPACIÓ” ja que tant la majoria d’hotels com d’apartaments han penjat el cartell de “no queden habitacions”.

Queda clar, que les turbulències polítiques de països mediterranis amb els que competim en “sol i platja”, ha provocat un augment significatiu de l’ocupació, i ja no només al nostre municipi, si no a nivell català a on s’han batut records de visitants.

Amb aquestes xifres d’ocupació turística i amb una població que es triplica (diuen que hi han hagut puntes de 140.000 persones, per una població censada que no arriba a 38.000 habitants), demostra que estem pràcticament arribant a l’esgotament del model de sol i platja d’estiu.

Tots sabem que el turisme és el principal motor de la nostra economia local (el sector serveis representa el 85% del PIB municipal), però cada any es demostra, cada vegada més, que el model presenta xifres sobredimensionades i que hores d’ara no tenim cap altre alternativa d’un altre sector econòmic que pugui agafar el relleu, com en d’altres temps ho va fer la construcció.

Es parla molt de desestacionalitzar aquest turisme, obrint-se a nous tipus de visitants i potenciar altres dates fora de les principals dates estiuenques (com per exemple el turisme sènior, esportiu o cultural). Els fets però, contradiuen aquesta premissa, per una part, la major part dels hotels tanquen en temporada baixa, d’una altre, no es potencia degudament el turisme rural (només hi ha inscrita oficialment 1 casa rural al Vendrell), ni tampoc s’han habilitat nous camins o rutes pel cicloturisme. Sobre l’anomenat turisme cultural, aquest no acaba d’arrencar per molts esforços que es fan, que durant els mesos de juliol i agost, només 300 persones facin rutes culturals o no siguem capaços d’arribar a 1.000 visites al Museu Pau Casals amb una col-lecció com la de Ramón Casas, quan el nombre de persones en el nostre municipi s’incrementa en més de 100.000 persones, demostra que els nostres visitants no ho fan especialment pel nostre patrimoni cultural.

Això si, no podem menystenir el sector turístic (que seriem sense ell), però per les actuals xifres sembla que no li queda gaire recorregut, ens queda mantenir-lo, millorar-lo, però poc més.
S’ha de dir, que encara que la temporada estival ha estat un èxit de visitants, les xifres de l’atur al municipi, tot i seguir en una senda baixista en els darrers mesos (a 31 d’agost encara presenta una xifra de 3.188 aturats que representa una taxa d’atur al voltant del 20%), amb total seguretat s’augmentarà de forma significativa en el propers mesos a l’espera la propera nova temporada turística. Per tant, només el turisme és del tot insuficient per poder aconseguir rebaixar notablement aquesta taxa d’aturats.

Veient aquest situació, queda clar que s’han de buscar noves idees i alternatives per tal de generar llocs de treball en nous sectors econòmics, per tal de millorar l’ocupació en el nostre municipi, el veritable problema de la nostra economia local i això es obligació de totes les forces polítiques.

Hi ha hagut un partit que ha tornat a treure al debat polític, un vell projecte com és el Logis Penedès, com aquella recepta màgica que solucionarà el greu problema de l’atur, no només al Vendrell si no a tota la comarca del Baix Penedès. Aquest projecte, que al seu dia va tenir força detractors, no té ara per ara el suficient consens de la gran majoria d’agents polítics i socials per reclamar el seu desenvolupament, a més, tot el projecte esta basat en un estudi de la Universitat Rovira i Virgili fet amb dades del 2008, molt allunyades de la realitat actual en un moment de crisis econòmica tant llarga i profunda com la que patim. Crec, que abans s’haurien de destinar els recursos, al grapat de polígons de la nostra comarca que no tenen els serveis bàsics mínims per poder ser competitius, tal com s’han referit els diferents informes fets per part d’organismes comarcals i supracomarcals.

La proposta d’un sector logístic intensiu, suposaria unes infraestructures encara molt més col·lapsades, en un moment en que tots coneixem les grans dificultats que tenim en la mobilitat interna dintre de la nostra pròpia comarca, però també, que no esborrarà d’un dia per un altre l’atur comarcal i local.  Com exemple d’això, tenim la inversió que el Corte Inglés ha fet a la Bisbal del Penedès d’uns 70 Milions d’euros en una nova nau de 4.500 m2, que només ha incorporat poc més de 20 treballadors, i d’ells 6-7 de la nostra pròpia comarca. Per això jo em pregunto, quin volum de inversions empresarials serien necessàries per tal de reduir l’atur de forma dràstica apostant per la logística?.

Ha passat gairebé una tercera part de la legislatura a nivell municipal i comarcal, i no hi han noves idees ni projectes, i és la missió de tothom de buscar-les e implantar-les. Fem tard.




miércoles, 22 de junio de 2016

Sense pressupostos, un perjudici pel ciutadà

Fa uns dies, el Parlament de Catalunya va acollir el debat i posterior votació de les diferents esmenes a la totalitat, que totes les forces polítiques de l’arc parlamentari, havien fet als Pressupostos pel 2016 presentats pel Govern de la Generalitat.
Aquests pressupostos, preveien un augment de més de 1.100 Milions d'euros amb respecte al 2015, i sobretot i el més important 874 Milions destinats a polítiques socials (incloent els 285 Milions que suposaven el Pla de Xoc que Junts pel si i la Cup havien pactat). Aquests 874 Milions representaven el major increment de despesa des del pressupost del 2.010.
Era un pressupost bàsicament social, (més del 78% estava destinat a partides d’ordre social), s'incrementaven 311 Milions a Salut amb la finalitat entre d’altres la de rebaixar les llistes d'espera, o que els CAPS puguin obrir més hores, a Ensenyament amb 211 Milions per incrementar el nombre de professors i fer baixar el rati professor/alumne, i 173 Milions més en Treball i Afers Socials, per poder fer millores en polítiques actives d’ocupació, en beques menjador i en rendes d'inserció.
Tot i que la finalitat com ha quedat clar que les inversions no era el principal objectiu dels pressupostos, la comarca del Baix Penedès rebia 8,4 Milions d’Euros en inversions. El destí d’aquestes inversions eren entre d’altres, fer un Institut a Calafell, realitzar unes millores en dos col·legis del Vendrell, així com la construcció de noves pistes en la fàbrica de l’empresa Idiada (la principal indústria de la comarca). Per molts, això és un import ridícul, però és el major import dels darrers anys i és un 14% més alt que la de l’any 2015. A més, donada la situació d’emergència social de la comarca, era molt probable que addicionalment es podrien rebre quantitats importants en partides socials.
Doncs bé, tots els partits de l’oposició incloent partits anomenats d’esquerra com PSC, CSQP o la CUP van votar en contra i per tant els pressupostos no van continuar el tràmit parlamentari per la seva discussió.
Això suposa obligatòriament, la pròrroga del pressupost del 2015, que implica que la despesa màxima serà la de l’any 2015 i limita les possibilitat d’aprofitar els 1.100 € de nous ingressos, quedant també en suspens les inversions pressupostades.
Molts diuen que volien uns pressupostos «lliures de Montoro» però han torpedinat els pressupostos presentats pel Vicepresident, Oriol Junqueras i en deixen, paradoxalment, encara més a mans del ministre d'Hisenda espanyol. Les noves despeses, com el Pla de Xoc, només es podran fer un cop s'hagin complert les condicions que marca el Govern espanyol, ja que la possibilitat d’introduir canvis en el pressupost prorrogat es limita i les majors disponibilitats s’han de destinar, en primer lloc, a garantir el compliment dels objectius de dèficit.
A qui realment perjudica la falta d’un pressupost com aquest, doncs sobretot a les persones, les que no veuran reduir els retards de la sanitat, les que no poden aprofitar les rendes d’inserció, les famílies que no rebran les beques menjador, o els alumnes del Baix Penedès que no tindran uns col·legis o instituts en millor estat.
Alguns polítics i partits que s’omplen la boca, amb que primer s’ha d’ajudar a les persones, ara han bloquejat per interessos purament polítics, un bon pressupost, potser no el millor, però si el que en aquests moments és possible fer i aquesta decisió afecta a les persones que més necessitats tenen, i que ara tindran moltes més dificultats per tirar endavant.
Això és el que era important, i tothom hauria de ser conscient, quina és la seva responsabilitat i a qui veritable representen.


martes, 17 de mayo de 2016

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) a debat

El debat, sobre un Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 1.000 € esta al carrer. El nivell tan baix de l’actual SMI, (de 655,20 € al mes i per 14 pagues, 9.172,80 € anuals), fa que aquelles persones que només reben aquest SMI es trobin en el llindar de la pobresa (que a Catalunya esta establert en 9.700 €). Com va dir en el faristol del Congreso de los Diputados, el diputat d’ERC, Jordi Salvador “qui pot viure avui en dia amb un salari de 655,20 € al mes?”.


Hi han raons de pes per apujar el SMI, d’entrada permetria augmentar el consum, a la vegada que els ingressos per impostos tant els directes (IRPF) com els indirectes (IVA) i com no, la recaptació de la Seguretat Social, però a més ajudaria a reduir les desigualtats i la pobresa.

Els sindicats ho demanen donada la pèrdua del poder adquisitiu del període 2010-2016 d’aproximadament un 4% i sobretot per l’incompliment de la Carta Social Europea, que estableix que el SMI ha d’ésser el 60% del salari mig d’un país, i per tant aquest SMI, hauria d’estar al voltant dels 1.097 € mensuals i no com ara que només representa poc més que el 35% del salari mitja català. Avui dia, un treballador ha de treballar 60 hores setmanals, per poder rebre un salari mínim que el permeti sortir del llindar de la pobresa, i en la meva opinió, això és totalment inadmissible.

Però ja no només hem de pensar més enllà en els efectes immediats que suposarien l’increment del SMI, sino que hem de mirar el futur econòmic del país, i el de les futures pensions de les properes generacions. Una mirada ràpida a la formació de la població d’entre 30-34 anys, a on mentre Espanya té un 27% de persones només amb l’ESO, la mitjana europea aquest percentatge només és del 9%, és a dir que hi ha una important manca de formació en capes àmplies de la població.

Això ens mostra una situació de futur no gaire esperançador, degut a les polítiques aplicades als darrers anys de salaris baixos, feines poc qualificades, i la creació llocs de treballs de baix cost, agreujat a més amb una baixa natalitat,  ens porta a una situació actual insostenible i un suïcidi des de la vessant econòmica i social parlant a mig termini, en definitiva a una economia sense cap mena de futur.

Des de la patronal, no acaben de ser partidaris a aquesta pujada, expliquen les incerteses a que conduirien i que poden portar a que els empresaris puguin retallar les hores treballades o la possibilitat de substituir persones per nova maquinària, o inclús que pot generar greus dificultats per trobar feina a totes aquelles persones que estiguin menys formades. Ells aposten més per les pujades de sou vinculades als increments en la productivitat.

ERC veu la necessitat d’aquesta pujada, i per aquest motiu, el passat mes d’abril el grup parlamentari d’ERC juntament amb DLL en el Congreso de los Diputados, van presentar plegats, una PNL (Proposició no de Llei) per tal de demanar que el SMI sigui de 1.000 € i que va ser aprovada per unanimitat de tots els diputats presents. Tanmateix, una de les propostes que el nou govern independentista a la Generalitat de Catalunya, sortit de les eleccions del passat 27-S, és la de “fer un nou país on tothom qui treballi ho faci per un salari digne”.

Aquest debat no només és des de la vessant política, sindical o patronal, si no que també des de la iniciativa ciutadana, com ara la gent agrupada al voltant del manifest “Anem a Mil” (https://anemamil.wordpress.com) que lluita per aconseguir un salari digne i que aquest en cap cas estigui per sota dels 1.000 €.

Tots són petits passos, ara tocarà poder desplegar totes aquestes demandes, i de la manera que es pot fer, si ho fa de forma progressiva, o com alguns veus diuen amb diferents SMI (com ara diferenciats per edat, antiguitat en el lloc de treball, sector econòmic, o territorial, etc.).


Tots hauriem de defendre un treball digne i de qualitat, i per tant, que la retribució dels treballadors i treballadores, sigui la d'un sou digne.


martes, 3 de mayo de 2016

El Vendrell - Objectiu Residu Zero i Recollida Porta a Porta

La pasada setmana vaig assistir al Portal del Pardo a una conferència sobre l'Objectiu Residu Zero.

L'adjunt a la Direcció, de l'Agència de Residus de Catalunya, el Sr.  Francesc Giró, va destacar que el Baix Penedès i en particular El Vendrell amb un 24,4%, i es troba en les darreres posicions en quan a reciclatge, molt allunyat del 38,3% de mitja que presenta el reciclatge a Catalunya. A més, s'hauran de fer noves polítiques en matèria de residus ja que a l'any 2020 l'objectiu català serà del 60%.

Es va explicar, que l'experiència en els diferents sistemes de recollida, ha demostrat que la recollida porta a porta permet un percentatge major de reciclatge que la recollida en contenidors que hores d'hores es fa en una gran majoria de municipis com ara el Vendrell.

Des de la Regidoria de Medi Ambient, es van fer les valoracions sobre la jornada d'autòpsia que es va fer en diferents parts del Vendrell i a on es van analitzar un total de 20 bosses d’escombraries dipositades en els contenidors de rebuig. Doncs el resultat, no per ser esperable, deixar en mal lloc les polítiques de recollida, i les campanyes de sensibilització fetes fins ara. Només el 9% dels residus trobats a les bosses corresponen a productes de rebuig, la resta, és a dir el 91% eren de productes que es podien haver reciclat.

Donat que el ple del mes de febrer, es va aprovar, amb 19 vots a favor i només 2 en contra, la incorporació de l'Ajuntament del Vendrell a l'Estratègia Objectiu Residu Zero, i que marca com objectiu de recollida selectiva neta superior al 60% en el 2019, porten a que s'hagin de canviar les polítiques de reciclatge fetes fins ara.


Per això, jo em pregunto si veurem aviat un recollida de residus porta a porta en alguna part del nostre municipi, això seria si més no, una molt bona notícia, com a primer pas per aconseguir l'objectiu de millorar el reciclatge. 

Veurem si es fa realitat.


martes, 26 de abril de 2016

Atur i els Serveis Socials. Un greu problema pel Vendrell

La Regidoria d'Ocupació de l'Ajuntament del Vendrell ha presentat l'Observatori del Mercat Laboral sobre la situació de l'Atur alVendrell a final del 2015. El nostre municipi té en aquesta data un total de 4.110 aturats (el 24,40%), i en comparació a la mateixa data del 2014, 316 aturats menys. Per tant una de les més altes taxes de desocupació de Catalunya, i si extrapolem al conjunt de la comarca, el Baix Penedès és la comarca amb el major index d’atur de tota Catalunya.





Una dada positiva de les xifres presentades, és l'increment del nombre de contractacions. Però aquesta bona dada, té el problema de que el 90% dels contractes són temporals, d'ells el 50% són contractes d'una durada inferior a 3 mesos, i molt lligats a l'activitat turística de l'estiu.

L’anàlisi amb més profunditat de les dades descriu una sèrie d’afirmacions força preocupants sobre la situació actual:

  • Més del 40% dels aturats, fa més d'un any que es troben en aquesta situació.
  • Només el 38% dels aturats reben alguna prestació o subsidi, quan la mitjana catalana és del 45%.
  • El 70% dels aturats de més de 55 anys, fa més d'un any que es troben aturats.
  • Hi ha una baixa formació entre els aturats, el 90% d'ells només tenen estudis fins la ESO.
  • Entre grups d'edat un total de 877 aturats són de més de 55 anys. i quasi 1.900 persones que representen el 50% del total d'aturats són majors de 45 anys.
Serio bo de no quedar-nos només amb una sèrie de dades i poder confrontar-les amb les que ens ofereix la Regidoria de Serveis Socials.

Es fonamental poder fer una comparació entre aquest informe amb el que va presentar els Serveis Socials municipals.

Segons aquest informe dels Serveis Socials, les dues principals tipus d'actuacions que s’han fet durant el 2015, són les referents a problemes econòmics i laborals de famílies sense recursos (en total a prop de 1.000 actuacions). Destacar també els 281 ajuts per pagar subministraments a la llar i les 754 famílies que van rebre ajudes de Càritas.

Però per fer una valoració global i veure la situació real haurien de poder interrelacionar les dades, cosa que no és del tot possible, ja que no han estat publicades. Quines dades es necessitarien:
  • No sabem del 38% d'aturats que reben prestació en que franja d'edat es troben i per tant 2.250 aturats que no reben cap prestació i es desconeix en quin grup d’edat es troben.
  • Quantes famílies hi han en que els 2 adults es troben sense feina i sense rebre cap tipus de prestació.
  • Quantes famílies reben més d'un tipus d'ajudes com ara subministres, menjar, menjadors nens.
  • Quantes persones hi havien en el 2014 que rebien ajudes, i d’elles quantes han deixat de rebre ajudes.
  • El termini de temps i/o termini mitja de temps, que porten reben ajudes determinades persones.
  • Quants desnonaments s'han produït per lloguer o hipoteca en el darrer any.
  • Faltaria conèixer un Informe de l'Eina a on digui el nombre de feines gestionades en el 2015, i quin nombre de C.V. es gestionen. També de quin sectors i amb quina formació.
En els darrer temps des de la Regidoria d'Ocupació, s’han presentat dos tipus d’ajuts:

  • Ajudes pels Autònoms al que es van acollir 24 persones.
  • Una ajuda directa a les empreses de 1 € / hora per la contractació de treballadors. S'haurà de veure com s'implantarà. A l'Arboç en el darrer any s'ha fet aquest tipus d'ajudes i es van beneficiar en el 2015 un total de 42 persones

El recent Informe del Síndic de Greuges presentat sobre les polítiques d’ocupació pels majors de 45 anys, seria bo que els nostres governants prenguin nota de les propostes que es presenten i veure quines són aplicables en polítiques municipals, com ara, valorar les característiques i necessitats de les empreses, i donar la formació a les persones aturades per tal de poder satisfer aquestes necessitats.

Sincerament entenc que les mesures aplicades a nivell municipal fins ara són insuficients. donades les característiques de part més important de les persones aturades, en un futur existiran greus problemes amb les persones jubilades en el nostre municipi, perquè avui hi han quasi 900 persones de més de 55 anys que fa més de 2 anys que no treballen i donada la forma de càlcul de les pensions de jubilació és molt possible que en rebin la pensió mínima el que els hi suposarà greus problemes en un futur present.


Crec que ens falten moltes més dades per tal de poder fer, una radiografia real de la situació de l'atur i els problemes socials que això genera avui i que podrà generar en un futur. Queda molta feina per valorar, proposar i actuar, i els nostres aturats la necessiten.


lunes, 18 de abril de 2016

En que gasta l'Ajuntament. Una visió del Pressupost

Ja tenim en vigor el Pressupost per l'any 2016, desprès d'aprovar-se en el Ple del mes de març. Amb un import total de 50,1 Milions €, té una xifra molt similar a la de l'any 2015 que va ser de 49,5 Milions €.

Si parlem de les partides d'INGRESSOS, s'ha de tenir en compte tres aspectes:

a) Congelació de tots els impostos i taxes, excepte la pujada del 1,8% del IBI.
b) La disminució en 700.000 € (en comparació al 2015) de la transferència rebuda d'altres administracions.
c) En darrer terme, la Regularització Cadastral  feta a finals del 2015 pel Cadastre, que preveu un ingrés extraordinari de 500.000 €.

En el cas del de les DESPESES, les partides a destacar són:

a) El 50% del pressupost serveix per pagar els 446 empleats que formen part de la plantilla de l'Ajuntament, Organisme i Empreses Municipals per un import de 15,78 Milions € i els 8,53 Milions € per fer front a les despeses financeres i a l'amortització dels deutes financers.

b) Els grans contractes (la gran majoria d'ells renovats en la legislatura anterior) sumen la quantitat de 13.45 Milions € (un 27% del total del pressupost) i es poden destacar:
  • Recollida de Residus:  4,18 Milions €
  • Neteja Viària: 1,75 Milions €
  • Enllumenat: 1,6 Milions €
  • Piscines Municipals: 1,54 Milions €
  • Escoles Bressols: 1 Milió €
  • Parcs i Jardins: 890.000 €
  • Transports: 740.000 €
  • Neteja Edificis Municipal: 680.000 €
  • Recaptació Base Diputació Tarragona: 550.000 €
  • Manteniment Via Pública: 520.000 €

c) Les empreses municipals també reben quantitats del pressupost per la seva gestió, com ara:
  • Aigües de Tomoví (programa inversions): 750.000 €
  • TV Vendrell: 640.000 €
  • Auditori Pau Casals: 500.000 €
  • Prosceni: 500.000 €

El darrer apartat destacable és el de les INVERSIONS, que són encara força minces respecte del total del pressupost de l'Ajuntament de només el 3,6%. Podem destacar entre les més importants del 2016:

a) Pagament del solar de la Avinguda Palfuriana per 227.000 €

b) Reforma del Pavelló de CE Vendrell pels Jocs del Mediterrani 2017:  120.000 €

c) Adequació del Botafoc: 400.000 €. Aquesta inversió que no representa ni el 1% del pressupost és la que ha tingut una forta oposició dels partits que no estan al govern municipal que sembla que això ha fet repensar el projecte inicial. Esperarem quin és el projecte final que es presenta a debat.

d) Partides pendents d'aplicar: 500.000 € corresponen a la Regularització Cadastral.

e) Procès participatiu per Inversió als Barris Marítims: 50.000 €

Si a final d'any els compleixen les previsions, el rati d'endeutament (deute / ingressos) es podria situar en la xifra del 137%, que encara que segueix sent força alta i encara esta lluny del 110% que marca la llei, podem dir que es força millor del moment en que es va aprovar el Pla d'Ajust al 2012.

Destacar l'apartat social d'aquest pressupost. Per aquest 2016 s'incrementa la despesa social en  200.000 € que es destinaran a:
a)  Subvenció del IBI a les rendes més baixes.

b) Subvenció a les empreses que contractin aturats.

c) Contractació de monitors per obrir els menjadors de secundària.

Tot això tenint en compte que l Vendrell sigui uns dels municipis catalans a on major import es destina a protecció i promoció social un total de 144,91 € x habitant (dades del 2014), encara que això si,  aquest import és força inferior al que es destinava abans de la crisi que era de 217 €/hab. (2.011).

En resum, ens trobem amb un pressupost que el podem definir com a molt continuista, donada la seva gran dependència del  Pla d'Ajust, però que en la meva opinió, hi han alternatives per fer un altre tipus de pressupost, com per exemple, revisant, modificant, començant de zero, però, per això ha d'haver un camí, un destí, un objectiu de futur, i aquest encara no s'ha vist per la manca d'un Pla d'Acció Municipal.

En el següent enllaç de l'Ajuntament es pot veure detalladament el pressupost.